El fenomen de polarització, aplicat tant a l’opinió pública com a la política, consisteix en la generació de dos extrems que converteixen a les posicions equilibrades, raonades i professionals en accessòries, i pèrdues d’influència en la presa de decisions.
El cinc de juny, en el qual les Nacions Unides van designar com a Dia Mundial del Medi Ambient, s’ha de reflexionar de la perillosa deriva que s’observa en els àmbits polítics, socials i econòmics en aquesta matèria, la qual cosa comporta enfocaments enfrontats i divergents que poden estar influint en iniciatives polítiques, legislatives i normatives.
Els exemples són variats, però entre ells destaquen tres relacionats, el primer, amb la futura llei de restauració de la naturalesa, pendent de debat en la Comissió de Medi Ambient de la Unió Europea i qüestionada pel sector agrari que està tenint un pes polític suficient per a influir en la seua aprovació.
El segon té a veure amb la reducció de la contaminació atmosfèrica a les ciutats i el debat actual en el Parlament Europeu de l’enduriment de les Directives sobre la qualitat de l’aire, la qual cosa ha sigut contestada amb la creació de la “Iniciativa de Qualitat de l’Aire de les Regions (AIR)”, l’objectiu de les quals és flexibilitzar les futures normes, i entre les quals es troben, al costat d’altres regions europees, la Comunitat de Madrid i la Generalitat de Catalunya.
La tercera és en clau espanyola i té a veure amb la Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals, que entra en vigor el 28 de setembre de 2023 (qüestionada des de la Comissió de Medi Ambient del Consell General del Col·legis Oficials de Biòlegs amb al·legacions i esmenes en el procés parlamentari) i en la qual un enfocament ideològic animalista ha vulnerat el tractament adequat de la fauna silvestre. Per cert, la seua aprovació ha originat manifestacions multitudinàries de col·lectius del medi rural i del sector cinegètic, en els quals es demanava, entre altres qüestions, fins i tot derogar la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.
El debat social i polític és imprescindible i necessari per a conformar les polítiques en medi ambient, però a l’hora d’elaborar la legislació i normativa ambiental d’aplicació han de prendre una posició rellevant els professionals, evitant incórrer en iniciatives distorsionades per interessos econòmics, punts de vista pseudocientífics, argumentacions distorsionades, i tot això amanit, a vegades, d’un biaix mediàtic inconvenient.
La protecció del medi ambient i la restauració de la naturalesa suposen actuacions que redunden en el nostre benefici a partir de la reducció de la contaminació i els serveis que ens aporten els ecosistemes; l’imprescindible equilibri que hem de trobar amb les activitats econòmiques suposa una tasca en la qual tots hem de participar però que no pot deixar-se la seua aplicació a postures polaritzades i allunyades de l’interés general.
JORGE ABAD GARCÍA
Comissió de Medi Ambient
Consell General de Col·legis Oficials de Biòlegs
