Les rates penades han passat de ser uns vampirs que ens feien molta por, a convertir-se en clars aliats dels llauradors

«Les rates penades han passat de ser uns vampirs que ens feien molta por, a convertir-se en clars aliats dels llauradors» Carles Flaquer, biòleg del Museu de Ciències Naturals de Granollers durant la Jornada La biodiversitat com a aliada de l’agricultura: fauna útil en el control de plagues celebrada ahir a Valencia

El Centre Cultural la Petxina de València va acollir ahir la jornada titulada La biodiversitat com a aliada de l’agricultura: fauna útil en el control de plagues. Un encontre amb ponències, tallers, conferències i una taula redona per a descobrir la utilitat de les rates penades com a controladores naturals de les plagues d’insectes que afecten les collites d’arròs i la xufa. Durant la jornada es van presentar els resultats de la campanya Aliades en la nit, una iniciativa agroecològica del grup Roncadell i Acció Ecologista-Agró que compta amb el suport econòmic de l’Ajuntament de València. El seu repte és fomentar la presència de rates penades en l’Horta de València així com al parc natural de l’Albufera, on aquests xicotets mamífers voladors actuen com a controladors naturals de la plaga del cucat de l’arròs (Chilo
supressalis) i de l’arna que barrina la xufa (Bactra bactrana). «Hem estudiat diferents aspectes de la plaga de la xufa, una plaga de la qual es coneix molt poc. El que volem fer és obtenir eixa informació per a valorar si les rates penades o altres enemics naturals poden reduir les seues poblacions», ha indicat Cristina Navarro Campos d’Acció Ecologista Agró. El projecte Aliats en la Nit ha sigut una manera d’utilitzar a les rates penades com a animals depredadors experts en la lluita biològica per acabar d’una manera natural amb les plagues agrícoles i urbanes. «Es tracta de potenciar les poblacions de rates penades perquè hi haja un augment de la depredació sobre aquestes plagues, principalment sobre la plaga del cucat de l’arròs al Parc Natural de l’Albufera de València i de Bactra bactrana que és una plaga del cultiu de la xufa a la zona de l’horta, concretament a les pedanies del nord», hi ha assenyalat per la seua banda Vicent Sancho, biòleg i membre de Roncadell i Càdec.

L’experiència del Delta de l’Ebre

Durant la jornada s’han exposat altres experiències similars com la que té lloc al Parc Natural del Delta de l’Ebre, a Tarragona, amb l’efecte de la rata penada de Cabrera (Pipistrellus pygmaeus) com a controladora del cucat de l’arròs. «El nostre estudi va començar seriosament l’any 2005. Des d’aleshores vam veure l’activitat de les rates penades a l’arrossar. Vam analitzar els excrements de les rates penades per veure si tenien la plaga i tots els indicis ens van anar demostrant que les rates penades el que feien era estar vivint al parc natural, que són llacunes però quan començava a haver-hi plaga, fins i tot les primeres fases de la plaga, les rates penades es desplaçaven als arrossars a menjar papallones i realment a controlar la plaga», ha explicat amb detall el biòleg Carles Flaquer del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Els responsables d’aquesta exitosa investigació estan estudiant la probabilitat d’extrapolar-la a altres llocs d’Espanya i fins i tot a altre tipus de collites diferents de l’arròs. «Cal conservar les rates penades en si mateixes perquè estan fent un servei amb els humans sense provocar res a canvi i això els agricultors del Delta de l’Ebre ho han entés. Veure que les rates penades eren vampirs i Dràcula per a la gent i que els feien molta por, a veure’ls com a uns aliats al Delta de l’Ebre ha sigut un dels grans èxits de la investigació. Hui veiem als agricultors contents de tenir rates penades a prop», ha acabat explicant amb un gran somriure Flaquer. L’activitat de les rates penades als arrossars de Múrcia també ha ocupat un espai destacat durant l’encontre. El biòleg valencià i especialista en lepidòpters de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, Joaquim Baixeras, va parlar sobre l’arna de la xufa, una plaga prou desconeguda.

Control de vinyes amb rates penades

La jornada també va comptar amb l’experiència d’un celler d’Énguera
(València) a l’hora d’utilitzar rates penades i altres animals per a controlar les plagues de la vinya de manera natural. Es tracta d’una experiència que està donant excel•lents resultats en altres països del món com per exemple els Estats Units. El Col•legi Oficial de Biòlegs de la Comunitat Valenciana (COBCV) i l’Ajuntament de València van finançar la jornada La biodiversitat com a aliada de l’agricultura: fauna útil en el control de plagues.

Related Posts

Top