Estudi sobre la transmissió del COVID19 en l’aigua: entrevista a la col·legiada Gloria Sánchez Moragas

“La detecció del material genètic de SARS-CoV-2 en aigües residuals és una eina molt eficaç per a la detecció precoç del virus”

Gloria Sánchez Moragas és doctorada en biologia per la Universitat de Barcelona i actualment és científica titular del Consell Superior d’Investigacions Científiques en l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA –CSIC) en el qual dirigeix activitats sobre seguretat vírica dels aliments.

El seu paper en la lluita contra el SARS-CoV-2 és fonamental. El seu equip investigador duu a terme un projecte, finançat pel CSIC i l’Agència Valenciana d’Innovació, sobre el paper de l’aigua en la transmissió del virus.

Pot explicar en què consisteix el treball investigador del seu grup dins del IATA-CSIC?

La labor investigadora del meu grup se centra en desenvolupar mètodes moleculars per a detectar virus entèrics humans (norovirus, virus de l’hepatitis A, virus de l’hepatitis E, etc.) en aliments i aigua, i avaluar l’eficàcia del processament dels aliments i tractaments de desinfecció sobre aquests virus.
A més, actualment dirigisc un projecte sobre el paper de l’aigua en la transmissió de SARS-CoV-2 finançat pel CSIC i l’Agència Valenciana d’Innovació.

El seu paper contra el SARS-CoV-2 és fonamental; pot comentar breument el projecte?

El nostre equip de treball en col·laboració amb investigadores del CEBAS-CSIC ha desenvolupat una metodologia per a la detecció precoç del material genètic de SARS-CoV-2 en aigües residuals que actualment estem utilitzant per al monitoratge d’aigües residuals en col·laboració amb diferents empreses i entitats.
Encara que encara no tenim dades sobre la correlació entre concentració de virus en aigües no tractades i nombre d’individus infectats, el potencial d’aquestes investigacions radica en el fet que permeten estudiar els virus excretats per centenars o milers d’individus, depenent de la planta de tractament d’aigües, en una única mostra.

Molts dels membres dels equips d’investigació, com el que vosté dirigeix, estan formats per biòlegs i biòlogues. Seria possible fer una estimació real de com els professionals en biologia (microbiòlegs, genetistes, biotecnòlegs…) són fonamentals en la investigació?

El nostre grup d’investigació consta de dues biòlogues, un enginyer agroalimentari, un enginyer químic, un biotecnòleg i una graduada en ciència i tecnologia d’aliments; tots ells imprescindibles per a dur a terme la investigació del nostre grup, cadascun aportant la seua experiència i coneixement. En el camp de la investigació, els professionals en biologia són indispensables per a afrontar investigacions de qualitat que puguen a portar solucions als problemes reals de la societat.

El seu treball en aquests moments se centra en valorar el grau de pervivència i transmissió del virus en entorns aquàtics com a mars, piscines, llacs… Podria explicar-nos amb més detall aquest estudi?

La principal via de transmissió del SARS-CoV-2 en platges, piscines i llacs és a través de secrecions respiratòries que es generen amb la tos i els esternuts i el contacte de persona a persona, per la qual cosa han de mantindre’s les recomanacions generals relatives a qualsevol altre lloc.
Dit això, la detecció del material genètic de SARS-CoV-2 en aigües residuals és una eina molt eficaç per a la detecció precoç del virus.
Per a això, és necessari articular una xarxa nacional coordinada on fluïsca la informació generada des dels laboratoris fins a les autoritats competents perquè puguen tindre la informació a temps real i que aquest esforç es traduïsca en una eina útil per a la presa de decisions en futurs rebrots.

Arran de la pregunta anterior, ja hem vist que s’han obert les platges al públic, com creu que serà l’evolució d’obertura de platges, piscines, balnearis, etc.? Com és la transmissió del virus en aqueixos entorns? És “segur” anar a banyar-se a la mar o una piscina comunitària?

Encara tenim moltes preguntes en el tinter ja que desconeixem molts aspectes del SARS-CoV-2. En un informe recent del CSIC sobre la transmissió del SARS-CoV-2 en platges i piscines es destaca que la infecció per SARS-CoV-2 per contacte amb l’aigua en condicions estàndard per al bany és molt poc probable. No obstant això, aquestes activitats generalment impliquen una pèrdua de les mesures recomanades de distanciament social.
El mateix informe assenyala que en piscines i spa, on l’ús d’agents desinfectants està àmpliament implantat amb la finalitat d’evitar la contaminació microbiana de les aigües per l’afluència d’usuaris, la concentració residual de l’agent de desinfecció present en l’aigua hauria de ser suficient per a la inactivació del virus.

S’està parlant, en alguns llocs, de torns per a anar a la platja, mampares protectores per a separar espais de tovalloles o, de forma més simple, separació marcada en l’arena per exemple. Creu que serà necessari o quines serien les mesures a prendre?

Durant els pròxims mesos hem de continuar mantenint les mesures de distanciament social i extremar els hàbits higiènics per a evitar la transmissió del virus, i depenent de l’evolució de la pandèmia en cada lloc serà necessari anar avaluant quines mesures s’han de prendre per a cada situació concreta.

Finalment, com a professional de reconeguda trajectòria, què és allò que més li preocupa de la gestió del COVID-19?

Em preocupa que en aquests moments tots els recursos s’estiguen bolcant a COVID-19, que encara que és comprensible, no podem oblidar-nos de la resta de reptes que afrontem. Això està fent que, per exemple, grups d’investigacions capdavanteres hagen hagut de parar les seues investigacions durant mesos.
També és important que els recursos que s’invertisquen en COVID-19 estiguen basats en criteris científics, que hi haja una coordinació per a evitar duplicitats i que el flux de comunicació amb els agents implicats estiga ben definit per a poder aprofitar en temps real totes les dades que s’estan generant des de l’àmbit de la investigació.

Top