El degà del Col·legi Oficial de Biòlegs de la Comunitat Valenciana, COBCV, Ignacio Lacomba, ha participat en la Comissió Especial de les Corts per a tractar les mesures de prevenció dels riscos d’inundacions del Baix Segura en matèria territorial, urbanística i hídrica.
En la seua compareixença, Lacomba va indicar que les inundacions a la Vega Baixa es repeteixen de manera recurrent a causa de la seua localització, “el sinus Ilicitanus, un golf que en època romana s’obria a la mar per on hui es troben les ciutats de Santa Pola i Guardamar del Segura i que actualment configura una gran plana d’inundació”. Per tant, les inundacions en aquesta zona no poden evitar-se, només moderar-se.
Així, la millor prevenció d’inundacions a llarg termini és actuar sobre “l’erosió i la impermeabilització: restaurant la vegetació forestal i agrària, d’un costat, i detenint i fins i tot revertint l’expansió del sòl segellat per l’asfalt, el formigó i la rajola, d’un altre. La construcció il•limitada en plans d’inundació té la doble conseqüència perniciosa de dificultar la infiltració de l’aigua de les crescudes alhora que sotmet a persones i béns a l’efecte d’aquestes riuades en haver ocupat de forma generalitzada aquests plans d’inundació”. A més de la prevenció d’inundacions, també es veuran millorades la biodiversitat i la qualitat paisatgística.
En el cas de la Vega Baixa, “fa falta alguna cosa més que un pla convencional de defensa enfront d’inundacions; és necessari un enfocament holístic i integral que incloga tots els coneixements al nostre abast, que conjugue programes que des de diferents disciplines ens permeten posar en marxa accions sinèrgiques a escala de conca. És necessari incorporar noves mesures que ens facen més resilients i capaços d’afrontar aquests episodis amb solucions més diverses, dinàmiques i adaptatives que les convencionals”. D’aquesta manera, Lacomba continua assenyalant que “són cada vegada més les agències i organismes internacionals que advoquen per incorporar solucions basades en la naturalesa per a fer front als nous reptes del canvi climàtic”.
Vivim nous escenaris que ens enfronten a l’evidència de la general incertesa que regeix la nostra existència; el que estudia fenòmens biològics percep la complexitat inherent a la seua naturalesa, la seua proverbial impredictibilitat a causa de factors i variables amb freqüència impossibles d’integrar en l’equació. La visió antropocèntrica que habitualment limita la nostra percepció de l’entorn ens impedeix ser conscients que vivim un món extremadament dinàmic i canviant; som només una peça en el trencaclosques de la vida i per més que ens considerem la més important, només progressarem si som capaços de reconéixer, respectar i conviure amb les altres.
