Burillo alerta sobre la manca de control d’abocaments en els aqüífers

l’Expert del Col·legi de Biòlegs de la Comunitat Valenciana demana que la gestió dels residus no estiga en mans privades

-És La segona compareixença del Col·legi de Biòlegs en una comissió de les Corts Valencianes per analitzar la gestió de l’aigua.

“Les aigües industrials, pluvials i de clavegueram es tracten en les mateixes depuradores (…) Hi ha empreses en instal·lacions costat de la A-3 que realitzen els seus abocaments a pous cecs (…) En zones humides protegides s’han aixecat habitatges i els abocaments van directament a sèquies i canals “. Són només alguns dels exemples que l’ecotoxicòleg forens Luis Burillo ha exposat sobre la realitat de la contaminació dels aqüífers a la Comunitat Valenciana. Luis Burillo, en representació del Col·legi Oficial de biòlegs de la Comunitat Valenciana, ha comparegut en les Corts Valencianes en la comissió d’investigació sobre la contaminació dels aqüífers per nitrats. Luis Burillo ha estat acompanyat pel degà del Col·legi Oficial de biòlegs de la Comunitat Valenciana, Natxo Lacomba.

Davant els diputats de PP, PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans Burillo ha relatat com en el cicle de tractament d’aigües residuals no es distingeix entre les aigües procedents d’indústries i clavegueram. L’expert ha incidit que per a la biologia el cicle de l’aigua no diferencia entre aigües superficials i subterrànies, ja que és un conjunt integral. Així mateix ha apuntat que el model ideal de gestió de les aigües residuals passa per la separació, a fi d’optimitzar el seu tractament i reciclatge, cosa que no sol ser així.

Luis Burillo ha informat als diputats sobre com les aigües superficials recarreguen aqüífers i com aigües contaminades arriben al subsòl. En la compareixença ha assenyalat que “la gestió dels residus industrials és una assignatura pendent de la mateixa manera que la gestió de les aigües del clavegueram”.

En matèria agrícola ha relatat com en el passat la presència de nutrients en l’aigua era “una benedicció per als agricultors, però ara les aigües tenen una elevada quantitat d’adobs nitrogenats i matèria orgànica molt alta”.

En matèria urbanística ha posat l’exemple de com en zones humides protegides com el Delta del Millars, la marjal de Borriana, el Grau de Castelló o la marjal de Nules l’absència de tractament de les aigües repercuteix en els aqüífers i les aigües que després arriben els espais naturals. Un altre aspecte preocupant és l’aigua dels lixiviats dels abocadors irregulars, deficients i no clausurats; els vessaments van a parar a rambles, llits i subsòl. Així mateix ha reflectit com fangs de depuradora o la barreja de residus industrials o vegetals s’han dipositat en lleres de rius i barrancs.

-Ramaderia, Agricultura i mineria.

El control dels residus ramaders i els excrements d’animals és una altra temàtica pendent de resolució per l’alliberament de lixiviats. A tall d’exemple Burillo ha informat que “de 24 inspeccions realitzades, en 20 d’elles hi havia deficiències de gestió”. Un altre cas de contaminació d’aqüífers per nitrats és l’ocupació de llots de depuradora i purins de porc com a adob.

L’expert del col·legi de biòlegs també ha alertat sobre els fitosanitaris. En aquest sentit ha assenyalat que el control és correcte en els últims anys, però que segueix havent-hi demanda de productes prohibits. En el cas dels abonaments ha apuntat que el control és més lax.

Per la qualitat de les aigües també resulta preocupant l’activitat minera: “l’excavació d’àrids, les obres civils, la runa no seleccionats …” ha exemplificat.

-Solucions

Després de les preguntes dels grups polítics Burillo ha advocat per controlar l’edificació il·legal, millorar el sistema d’inspecció d’indústries i activitats ramaderes i que la gestió dels residus no quede en mans privades, per les males experiències conegudes fins ara. Referent a això ha insistit en la necessitat de dedicar més recursos per al tractament de residus de manera que aquests no repercuteixin negativament sobre el medi natural.

En matèria de control Burillo ha incidit que els mitjans són insuficients, la qual cosa ocasiona que les inspeccions es limitin a la revisió de la documentació que presenten les empreses: “cal que els inspectors treballen sobre el terreny”.

Ha recordat per fi que la normativa específica és amb freqüència insuficient o antiga, pel que la seua actualització és també una assignatura pendent.

 

 

Top