Cèsar Bordehore, professor del Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant, acudeix a la Trobada Internacional sobre el bacteri que es celebra els pròxims 12 i 13 de desembre a València amb el convenciment que la clau per a mantenir a ratlla la xilel·la passa per la Biologia
L’Ateneu de València celebra els pròxims 12 i 13 de desembre una important Trobada Internacional titulada: Xylella fastidiosa, una amenaça imprevisible?, on es presentaran els avanços tècnics i científics per a controlar aquesta malaltia devastadora per als conreus que des de fa uns mesos ja sona entre la població valenciana amb el nom amenaçant de xilel·la. Segons els organitzadors del simposi, PHYTOMA-Espanya i la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana, l’objectiu d’aquesta trobada és apropar-se al que se sap hui en dia sobre xilel·la, fruit dels molts anys d’investigació a Amèrica i dels avanços en els principals projectes europeus en marxa. També presentar les mesures politicoadministratives que fins a la data s’han pres a Europa i escoltar les demandes d’un sector vivament preocupat pel seu present i el seu futur. La Unió Europea per mitjà de la Decisió d’execució 2015/789 de la Comissió ha establert mesures de control molt estrictes davant la detecció de la xilel·la. En primer lloc es demarca la zona infectada sense cap tipus de demora i s’estableix una àrea tampó de 10 quilòmetres al seu voltant. Després s’apliquen fitosanitaris als arbres infectats i immediatament s’eliminen i destrueixen totes les plantes hostatgeres en un radi de 100 metres al seu voltant. Aquestes mesures s’apliquen als territoris de la Unió Europea i la Comunitat Valenciana no és una excepció. «En l’àmbit científic el problema de la xilel·la és un repte important perquè fins ara no hi ha cura per a aquesta malaltia bacteriana. En l’actualitat no hi ha manera d’evitar la infecció i molt menys de curar un arbre malalt com ocorre per exemple amb una malaltia bacteriana en humans on disposem d’antibiòtics per a fer-li front. La solució per a fer front a la xilel·la ha de vindre de la Biologia, concretament de la microbiologia, ja que estem enfrontant-nos a un bacteri. Des d’aquesta disciplina cal fer tots els esforços econòmics per a estudiar, atacar i mantenir a ratlla el bacteri tal com es lluita contra les malalties infeccioses d’origen bacterià en l’àmbit humà», ha explicat el doctor en Biologia per la Universitat d’Alacant, Cèsar Bordehore, que acudeix a la cita internacional en representació del Col·legi Oficial de Biòlegs de la Comunitat Valenciana i del Consell General de Col·legis Oficials de Biòlegs d’Espanya.
Virus contra bacteris
La Xylella fastidiosa es transmet mitjançant uns xicotets insectes cicàdids coneguts vulgarment com a cigarretes o salta fulles que s’alimenten de xilema, el teixit vegetal amb textura de fusta que condueix i transporta els líquids d’una part a una altra en les plantes. El bacteri viu en el xilema vegetal i normalment es propaga després que l’insecte vector s’haja alimentat d’aquest. En l’actualitat és un dels bacteris més perillosos del món per als vegetals. Provoca un ventall de malalties amb un extraordinari impacte econòmic sobre l’agricultura i els jardins públics. La xilel·la ha sigut detectada, segons arreplega la literatura científica, en més de 300 espècies de plantes de tot el món. Entre les més conegudes pels valencians estan les oliveres, els ametlers, els cirers, les pruneres però també plantes ornamentals i naturals com els baladres. «Els reservoris de xilel·la no estan únicament en oliveres o ametlers sinó en centenars d’espècies de flora silvestre que tenim a les muntanyes valencianes i òbviament no podem exterminar-les a totes, és impossible. En l’actualitat existeix una iniciativa als Estats Units amb la utilització de bacteriòfags o també coneguts com a fags, uns virus que infecten exclusivament els bacteris, o siga, com una malaltia pròpia de la Xylella fastidiosa. Hi ha virus en el medi natural originaris d’Amèrica central que mantenen a ratlla les poblacions de Xylella en els vegetals. Creiem que és una línia bastant prometedora a l’hora d’intentar conviure amb els bacteris perquè sincerament una erradicació total de la xilel·la ho veiem extremadament difícil per la mateixa dinàmica del bacteri. Lamentablement a Espanya la Biologia i concretament la Microbiologia no estan dins de la lluita contra aquest tipus de malalties vegetals», ha acabat remarcant Bordehore.
