Maria Sahuquillo, biòloga de la Direcció General del Medi Natural de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana i experta en aigües efímeres en declaracions al Col·legi Oficial de Biòlegs de la Comunitat Valenciana
La Comunitat Valenciana ha viscut un dels finals de l’hivern i principis de primavera més humits dels últims 100 anys. El resultat de tanta aigua caiguda a les tres províncies ha sigut la creació de multitud de basses temporals per tot arreu de la geografia valenciana, principalment a les comarques de l’interior. Un dels grans beneficiats per la immensa quantitat de llacunes, basses i bassals efímers que s’han format han sigut els triops, uns xicotets crustacis que van aparéixer durant el Triàsic fa 220 milions d’anys. Aquest animalet prehistòric presenta un cicle biològic realment excepcional. Els seus ous poden estar soterrats en el sediment ressec des de mesos fins a desenes d’anys. Quan l’aigua de pluja abundant i persistent torna a formar basses i xicotetes llacunes temporals milions de triops desperten de la seua letargia, més o menys llarg, a voltes pot superar els 100 anys, per a desenvolupar el cicle de vida a una gran velocitat. En moltes ocasions aquestes xicotetes zones humides s’assequen en poques setmanes. Això significa que els triops han d’eixir dels ous, fer-se adults, reproduir i concebre noves postes en un temps rècord. ‹‹En realitat és un animal que hauria de ser prou conegut, ja que fins i tot té un nom popular. A València se’l coneix com a tortugueta. Fa uns anys era molt abundant a la Comunitat Valenciana. Per exemple estava present a tots els arrossars del parc natural de l’Albufera. És un crustaci molt antic, de fet és considerat com l’animal viu amb una morfologia més antiga i això significa que des de la seua aparició durant el Triàsic no ha canviat la forma del seu cos››, explica amb detall i entusiasme l’experta en ecosistemes d’aigües temporals i en triops Maria Sahuquillo.
-Tres ulls
La paraula triops prové del grec i està formada pel terme “tri” que significa tres i per “ops” que vol dir ulls. Els triops tenen dos ulls compostos interns i un altre simple. El cos està format per una closca dorsal i ovalada que cobreix el cap. Presenta un cos segmentat amb nombroses potes articulades. Els triops valencians (Triops cancriformis) mesuren uns 5 centímetres. Salvant les distàncies geogràfiques i de grandària són semblants al cranc de ferradura de l’Atlàntic (Limulus polyphemus), un animal marí que també rep els noms d’ostrera, cranc casserola, casserola de les Molucas, casserola del mar. ‹‹Antigament eren molt abundants a la Comunitat Valenciana. Vivien en quasi tots els aiguamolls costaners a excepció dels més salobres que hi ha al sud d’Alacant. Als arrossars de l’Albufera de València eren abundantíssims, fins i tot es consideraven una pesta perquè els triops remouen el sediment i sembla que molestaven el creixement de la planta. Aleshores es van utilitzar plaguicides per a matar-los. Però per exemple als arrossars del Japó ocorre tot el contrari. Allí els triops estan protegits i són aliats dels llauradors, ja que els utilitzen com a depredadors de diverses plagues de l’arròs››, puntualitza Sahuquillo.
Els estudiosos d’aquests crustacis actualment tan sols han trobat triops en 7 basses temporals de l’interior de la Comunitat Valenciana, concretament en les províncies de València i Castelló. Els triops habiten xicotetes llacunes sense conca i basses d’aigües temporals aïllades geogràficament. Ecosistemes rars i escassos que no tenen cap tipus de relació amb altres hàbitats aquàtics. Per tant els triops són animals amb una extraordinària especiació. Maria Sahuquillo relata la particularitat d’aquesta espècie: ‹‹Les anàlisis genètiques han demostrat, de moment, l’existència de 7 espècies. Són animals que habiten en pocs llocs però a més són poblacions aïllades genèticament i diferenciades. Són autèntiques relíquies del Triàsic convertides en animals molt selectius amb l’hàbitat, super especialistes que tan sols tenim en pocs llocs i amb uns requeriments molt estrictes››.
Els especialistes en triops estan recorrent durant aquestes setmanes posteriors a les pluges les basses temporals de la geografia valenciana per tal de comprobar l’estat de conservació de les poblacions conegudes i trobar-ne altres de noves. En l’actualitat cap tipus de legislació protegeix els triops. Per contra moltes d’aquestes basses gaudeixen d’algun tipus de protecció que permet la conservació no sols dels triops sinó també d’altres espècies de fauna i flora presents. El problema radica en què pot haver-hi un rosari de basses i xicotets bassals on habiten els triops sense cap tipus de protecció a pesar de ser animals antiquíssims amb més de 220 milions d’anys de vida a les seues closques.
