Una vegada finalitzada la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2019 (COP25), cal assenyalar les divergències entre les posicions dels científics i part de la societat amb la dels Governs nacionals, i la desunió per a afrontar tasques comunes entre els diferents països representats, molt relacionada amb les diferents polítiques regnants i molt supeditada als interessos econòmics.
Com a conclusions es poden citar: es dóna per assumida l’evidència que suposa l’amenaça del canvi climàtic amb efectes en el conjunt del planeta, la certesa que les solucions han d’estar basades en la naturalesa i que la transició a una economia baixa en carboni requereix un comportament just i equitatiu entre països i entre col·lectius socials.
Les recents iniciatives del Parlament Europeu sobre l’emergència climàtica i ambiental i de la Comissió Europea amb l’Acord Verd, és conseqüència d’aquest nou escenari climàtic, i genera un punt d’inflexió que tindrà com a manifestació modificacions en la legislació i normativa amb repercussions socioeconòmiques que aconseguiran tots els països membres.
L’hàbitat principal de les poblacions humanes tendeix bàsicament a un medi urbà i la seua capacitat d’alteració abasta a tot el planeta; existint una evolució programada i sistemàtica d’allunyament dels cicles biològics de la naturalesa i d’omissió imperceptible dels serveis gratuïts que ens aporten els ecosistemes naturals, convertint-nos en una espècie cada vegada més aïllada de l’entorn natural al qual se supedita.
La societat actual, altament tecnificada, sembla oblidar aquesta dependència i, de la mà de l’ús pretesament inesgotable de la biodiversitat, contempla una visió de domini fins a la domesticació de la naturalesa, escenari utòpic fomentat per sectors professionals que es veuen sorpresos per fenòmens com el canvi climàtic i les seues seqüeles extremes d’inundacions i sequeres, prescindint de la necessària adaptació i convivència als cicles i fenòmens naturals.
El context de professionals com els biòlegs especialitzats en medi ambient es veu influenciat per la complexa i extensa legislació i normativa ambiental, característica que s’aprofita per a fomentar el seu incompliment, o la cerca de maneres de sortejar-la o modificar-la per alguns professionals, públics i privats, acreixent la seua incapacitat per a aplicar-la.
D’altra banda, es nota en la societat un escenari de confusió que va de la sensació d’alarma injustificada a la negació irracional, totes dues sense criteri ni fonament, i propiciades per professionals sense preparació acadèmica ambiental i fins i tot per persones no qualificades i afeccionats, a conseqüència d’una divulgació genèrica i una presa de decisions no reglada que abasta a l’àmbit polític i aconsegueix en les seues conseqüències a la societat.
Igual que s’ha vist la necessitat de regular els aspectes bàsics de les professions sanitàries titulades (Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries) s’hauria de considerar també l’ordenació per Llei de les professions ambientals, totes dues contemplades com a raons imperioses d’interés general per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees.
No és comprensible que certes activitats estiguen reservades per a uns determinats professionals i les activitats que generen efectes negatius sobre l’entorn natural del qual depenem es deixe en mans d’afeccionats; difícilment ens deixaríem operar a cor obert per un altre professional que no fóra un cirurgià especialista o pujaríem a un avió que no estiguera conduït per un pilot.
Cal generar un canvi de paradigma i establir una nova manera de relacionar-nos amb el nostre medi natural que ha de passar per implicar-nos en un compromís global de tots els sectors econòmics i de la societat, emmarcat en una responsabilitat compartida i justa entre els sectors públic i privat, i en la qual els professionals del medi ambient tenim un paper primordial que ha de ser regulat adequadament en els àmbits Europeu i Estatal.
A Madrid, 16 de desembre de 2019
Consell General de Col·legis Oficials de Biòlegs
