Confusió i caos en la gestió de medi natural: nota del Consell General de Col·legis Oficials de Biòlegs

El respecte a l’Estat de Dret, el seguiment de l’evidència científica i l’assessorament de professionals especialitzats en les diferents matèries, són trets característics d’una societat civilitzada. Per contra, l’arbitrarietat, el prejudici, el mite o el mer interés econòmic, són mostres d’un greu endarreriment institucional i de menyscapte de l’imperi de la Llei.
Una de les mostres més recents dels atacs al Dret i a la Ciència és la Proposició de Llei que s’està tramitant en el Congrés dels Diputats per a modificar la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, incomplint la sentència 637/2016 del Tribunal Suprem, que obliga a modificar el Reial decret 630/2013, de 2 d’agost, pel qual es regula el catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores.

La citada sentència, contra la qual no cap recurs ordinari algun i ancorada en principis jurídics i científics, s’està vulnerant mitjançant una drecera política i sense informes que ho avalen, mitjançant la modificació de la legislació bàsica de l’Estat que tracta de la protecció del patrimoni natural i la biodiversitat, amb la inseguretat jurídica i indeterminacions que comporta respecte a un ben comú que s’està convertint en un ben al servei d’interessos particulars i partidistes que solament cerquen l’aprofitament a qualsevol preu dels recursos naturals.

El caràcter invasor de la truita irisada (Oncorhynchus mykis), la carpa (Cyprinus carpio), el cranc roig americà (Procambarus clarkii), l’arruí (Ammotragus lervia) o el visó americà (Neovison vison), no són objecte de discussió en l’àmbit científic i professional, sent avalat per l’esmentada sentència del tribunal Suprem; no obstant això, les activitats recreatives associades a la caça i la pesca i determinats usos comercials suposen un fre al control i la gestió d’aquestes espècies nocives per a l’equilibri dels ecosistemes, la qual cosa ha propiciat la intervenció política per a establir un ordre artificial, fora de la realitat ecològica, i que pot generar falses expectatives que acabaren regulant-se d’acord a la legislació i normativa Europea, estatal i autonòmica.

L’àmbit polític, amb el beneplàcit de la major part de l’arc parlamentari, en lloc de recórrer a modificar el Reial decret 630/2013, i aportar solucions singulars per a cadascuna d’aquestes espècies que servisquen per a pal·liar els impactes que es podrien generar en les economies rurals, cauen en la paradoxa de la primacia dels interessos econòmics enfront de la protecció del mitjà natural i amb el text legal proposat es fixen parcialitats amb aplicació de la normativa relacionada amb recursos zoogenètics i aqüicultura, s’incorpora la legislació de muntanyes, caça, agricultura i pesca com a excepcions per a descatalogació d’espècies invasores, s’estableixen els motius d’interés social i/o econòmic per a eximir d’algunes de les prohibicions associades a la seua gestió, i fins i tot arriben a incorporar una data, 15 de desembre de 2007, com a criteri de regulació tècnica per a aplicar en el cas de la caça i pesca d’aquestes espècies.

Tot açò genera un escenari de confusió i caos en què, per raons econòmiques o interessos de determinats col·lectius i per motius imperiosos i indeterminats d’interés públic, es pot permet descatalogar qualsevol espècie invasora que des d’aspectes jurídics i científics s’haja considerat com una amenaça per a la diversitat biològica nadiva.

Els poders públics no poden infringir el mandat constitucional de col·laboració per a complir les sentències ni acollir aquestes propostes en contra de la nostra biodiversitat. La seua obligació, perquè així ho imposa la nostra Constitució, és protegir i fer un ús racional del nostre patrimoni natural, en honor del desenvolupament rural respectuós amb el nostre entorn, l’economia i l’interés general, tenint la Ciència i el Dret com a guia i límit.

La nostra pràctica professional en la protecció del medi ambient i el clam en àmbits científics que ha representat aquesta proposta de Llei, ens obliguen a establir un senyal d’alarma per a la societat i establir canals de conciliació i col·laboració amb les Administracions Públiques amb l’objectiu d’introduir una regulació adequada en un dels problemes més greus que presenta la biodiversitat.

Top