Un estil de vida ben dissenyat amb exercici i bona nutrició frena l'envelliment biològic
Un estudi liderat per l'Institut d'Investigació Sanitària INCLIVA, de l'Hospital Clínic Universitari de València, aporta evidència que l'envelliment biològic i la fragilitat no són processos inevitables, sinó potencialment modificables mitjançant intervencions d'estil de vida ben dissenyades.
L'objectiu principal de la investigació, els resultats de la qual acaben de publicar-se en Aging Cell, va ser avaluar si una intervenció basada en exercici físic supervisat i suplementació nutricional pot revertir la fragilitat i frenar l'envelliment biològic, definit com el conjunt de canvis moleculars i funcionals que reflectixen com envellix realment l'organisme, independentment dels anys complits.
La fragilitat és una síndrome geriàtrica associada a una capacitat de resposta disminuïda i una alta vulnerabilitat als factors estressants en l'adult major, que es traduïx en major dependència i disminució de la qualitat de vida que, si no es prevé o es tracta, augmenta el risc de discapacitat, hospitalització i mort. La fragilitat física es definix per la presència de tres de cinc característiques: debilitat muscular, lentitud en la marxa, baixa activitat física, esgotament (o fatiga) i pèrdua de pes involuntària.
El punt de partida de la investigació és que la fragilitat és una condició reversible i representa una fase intermèdia entre l'envelliment saludable i la discapacitat, però actualment es manca de marcadors biològics que permeten detectar de manera primerenca els canvis cel·lulars i moleculars associats a este procés o avaluar l'eficàcia real de les intervencions enfocades a revertir esta fragilitat.
“L'estudi destaca per avaluar una intervenció no farmacològica, segura i personalitzada en persones majors fràgils, integrant per primera vegada en un context clínic real millores funcionals amb *biomarcadores de l'envelliment biològic, i demostrant la seua viabilitat i eficàcia fins i tot durant la pandèmia de COVID-19. A més, aporta evidències que l'envelliment biològic i la fragilitat poden modular-se mitjançant hàbits de vida saludables, integrant de forma longitudinal rellotges epigenètics obtinguts a partir de mostres de sang amb millores funcionals en una població habitualment infrarepresentada. Estos rellotges, sensibles a la intervenció i mesurats mitjançant tècniques poc invasives, permeten detectar canvis quantificables en la trajectòria de l'envelliment biològic en paral·lel a la millora clínica, obrint noves vies per a avaluar l'eficàcia real de programes preventius i personalitzar estratègies orientades a prolongar l'autonomia i la qualitat de vida en la vellesa”, explica la doctora Mª Carmen Gómez Cabrera, una de les investigadores principals de l'estudi.
Exercici físic supervisat i suplementació nutricional
La investigació va avaluar l'impacte d'una intervenció multidomini basada en exercici físic supervisat i suplementació nutricional sobre la fragilitat i l'envelliment biològic en persones majors fràgils que viuen en la comunitat. L'estudi es va dissenyar com un assaig clínic controlat i aleatoritzat, amb una duració de sis mesos.
Un total de 47 persones majors de 70 anys van ser assignades a un grup d'intervenció o a un grup control. El grup d'intervenció va participar en un programa personalitzat d'exercici multicomponent (força, resistència, equilibri i mobilitat) tres vegades per setmana i va rebre diàriament un suplement nutricional ric en proteïnes, vitamines i minerals. El grup control va continuar amb l'atenció habitual.
Abans i després de la intervenció es van realitzar avaluacions clíniques, funcionals i nutricionals, juntament amb l'anàlisi de marcadors moleculars d'envelliment a partir de mostres de sang, incloent-hi rellotges epigenètics i una estimació de la longitud dels telómeros mitjançant una aproximació basada en l'anàlisi de metilació de l'ADN. Esta metodologia va permetre analitzar de forma integrada els canvis funcionals i biològics associats a la intervenció.