L'investigador de la Universitat de València Fernando Ballesteros ha sigut reconegut amb el premi Cozzarelli pels seus estudis sobre l'aparició de la vida complexa. Ballesteros és el segon espanyol a rebre esta distinció. Fernando Ballesteros és coautor de l'article publicat en la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Science (PNAS) en la qual s'explica com les cèl·lules simples van donar lloc a les complexes. La investigació aporta llum per a entendre què i per què som.

Cada any, l'Acadèmia de Ciències dels Estats Units concedix els premis Cozzarelli d'investigació a aquells científics les contribucions dels quals sobreïxen per la seua excel·lència científica i la seua originalitat. Estes contribucions són seleccionades entre les publicades en les actes d'esta acadèmia, la revista PNAS, una de les tres revistes científiques multidisciplinàries més influents i prestigioses del món, juntament amb Science i Nature.

El premi que enguany recau a la Universitat de València, s'atorga per una investigació altament multidisciplinària, coliderada per l'astrònom i astrobiólogo del Observatori Astronòmic de la Universitat de València, Fernando Ballesteros, que combina física, matemàtiques, estadística, computació i biologia. La investigació, The emergence of eukaryotes as an evolutionary algorithmic phase transition, mostra com l'aparició de les cèl·lules complexes amb nucli com la nostres va ser un succés inevitable. Esta investigació va descobrir que, conforme les cèl·lules primitives procariotes van anar fent-se més complexa, van necessitar proteïnes cada vegada més llargues, que eren cada vegada més difícils d'aconseguir. Això va portar a una ‘crisi computacional’, predictible matemàticament, que va forçar a la vida, fa 2600 milions d'anys, a canviar el mode de funcionament del codi genètic. Va ser una transició única, abrupta i crucial en la vida, que va donar origen a les cèl·lules eucariotes.

Durant els primers mil milions d'anys de la història de la vida, el que hi havia eren cèl·lules simples i sense nucli, com els actuals bacteris (procariotes). De sobte, no se sap com, d'elles van evolucionar les cèl·lules complexes i amb nucli (eucariotes), com les que ens comPNASponen a nosaltres, a les plantes i als fongs. Com van aparéixer és un misteri i és un dels principals punts d'investigació de la biologia, que es coneix com ‘el forat negre de la biologia’. Amb la investigació de Ballesteros es llança llum a este enigma. Segons apunta l'investigador, després d'este exhaustiu estudi, que l'aparició de la vida complexa era inevitable.

L'Acadèmia de Ciències dels Estats Units concedixen anualment sis premis, un per cada una de les disciplines científiques representades en esta acadèmia. En esta ocasió les investigacions premiades han sigut seleccionades entre 3600 treballs d'investigació que es van publicar en PNAS en 2025. Només en una altra ocasió anterior estos exclusius premis havien recaigut sobre investigadors d'una universitat espanyola (de la EHU/UPV, en 2021).