L'exposició a la contaminació atmosfèrica, el soroll ambiental i determinades substàncies químiques està associada a un major risc de depressió, ansietat, esquizofrènia i altres trastorns mentals, segons un nou informe publicat per l'Agència Europea de Medi Ambient (*AEMA).

El document recopila l'evidència científica disponible sobre la relació entre contaminació i salut mental, i subratlla que, si bé encara es necessita més investigació per a establir una relació causal definitiva, els estudis mostren una correlació significativa.

En els últims 25 anys, Europa ha experimentat un augment notable en la prevalença i incidència dels trastorns mentals. En 2023, estos van representar la sexta major càrrega de malaltia a la Unió Europea i van constituir l'octava causa més freqüent de mort.

Si bé els trastorns mentals tenen un origen multifactorial —que inclou factors genètics, socials, econòmics, psicològics i d'estil de vida— la contaminació s'està consolidant com un factor contribuent addicional que mereix atenció en les polítiques públiques.

Contaminació atmosfèrica: impacte des d'etapes primerenques

L'informe destaca que l'exposició a la contaminació de l'aire durant fases crítiques del desenrotllament cerebral —com la gestació, la infància i l'adolescència primerenca— s'associa amb canvis estructurals i funcionals en el cervell.

Així mateix, l'exposició prolongada a nivells elevats de contaminants com les partícules fines (PM2.5) i el diòxid de nitrogen (NO₂) es vincula amb una major prevalença o risc d'aparició de depressió. Els pics d'exposició a curt termini, per part seua, s'associen amb un empitjorament dels símptomes de l'esquizofrènia.

Soroll ambiental: riscos acumulatius
El soroll del trànsit rodat també presenta correlacions amb la salut mental. Segons l'informe, un increment del soroll viari s'associa amb un augment del 3% en el risc de depressió i del 2% en el d'ansietat.

A més, l'exposició al soroll ambiental es relaciona amb una major prevalença de problemes de comportament en la infància, amb efectes sobre el benestar psicològic. En el cas del soroll ferroviari, s'observa un increment significatiu del 2,2% en les taxes de suïcidi per cada augment de 10 decibels (dB). Un metaanálisis citat en el document identifica també un augment del 12% en el risc de depressió per cada increment de 10 dB en l'indicador Lden associat al soroll aeronàutic.

Substàncies químiques: exposició prenatal i vulnerabilitat

Entre les substàncies analitzades, l'exposició prenatal o en la infància al plom (Pb) s'associa tant amb depressió com amb esquizofrènia. L'exposició al fum de tabac ambiental mostra una relació consistent amb els dos trastorns, especialment en grups vulnerables com a xiquets i dones embarassades.

Així mateix, diversos estudis troben una associació entre l'exposició prenatal al bisfenol A (BPA) i l'aparició de depressió i ansietat durant la infància.

Enfocament “One Health”

Encara que la EEA subratlla la necessitat de continuar investigant per a confirmar relacions causals, considera que l'evidència actual reforça la urgència d'aplicar plenament la legislació europea en matèria ambiental i avançar en la reducció de l'exposició a la contaminació.

L'informe també recolza l'enfocament “One Health”, que reconeix la interconnexió entre la salut humana, animal i ambiental. En este context, no sols la reducció d'emissions i contaminants resulta clau, sinó també la promoció de solucions basades en la naturalesa.

L'ampliació de l'accés a espais verds i blaus —incloses activitats en entorns aquàtics—, així com teràpies basades en la naturalesa com la jardineria, l'exercici en entorns naturals o els banys de bosc, han demostrat efectes beneficiosos sobre la salut mental.

Segons conclou la EEA, complir els objectius del Pla d'Acció de Contaminació Zero de la UE, reduint la contaminació i ampliant l'accés a la naturalesa, podria contribuir a millorar el benestar mental de milions de persones a Europa.