La Universitat d'Alacant (UA) ha fet un pas avant en la cria del llagostí del Mediterrani gràcies al treball desenrotllat en el marc del projecte CAMBIA. Durant 18 mesos de treball i liderat per la biòloga Victoria Fernández, personal investigador dels departaments de Ciències de la Mar i Biologia Aplicada; Química Analítica, Nutrició i Bromatologia i Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la UA han avançat en la busca de noves espècies de baix nivell tròfic que poden coexistir amb unes altres ja existents.

L'espècie principal amb la qual han treballat és el llagostí del Mediterrani (Penaeus kerathurus), crustaci que ha aconseguit un gran interés a nivell econòmic en els últims anys. D'altra banda, han dut a terme experiments amb invertebrats marins que poden aprofitar-se en aqüicultura, ja siga com a cultiu auxiliar o com a aliment d'altres espècies.

Per a això, han presentat models productius més sostenibles mitjançant la integració d'espècies de baix nivell tròfic (algues, mol·luscos i altres organismes marins) en sistemes d'aqüicultura multitròfica integrada en recirculació (IMTA-RAS, per les seues sigles en anglés). Este sistema permet transformar els residus d'una espècie en font d'aliment per a unes altres, optimitzant recursos i minimitzant l'impacte ambiental.

En concret, durant l'execució de CAMBIA, l'equip ha analitzat la cria experimental de anfípodos (xicotets crustacis) i poliquetos, un grup divers de cucs invertebrats marins, optimitzant condicions de manteniment, densitats i protocols de maneig en entorns controlats. A més, la seua valorització dins de la cadena productiva aqüícola fa possible la seua utilització com a recurs en el cultiu del llagostí.

D'altra banda, els investigadors de la UA han avaluat la capacitat de biorremediación d'espècies de anfípodos com Elasmopus rapax o el poliqueto Platynereis dumerilii i han confirmat el seu potencial per a contribuir a la reducció de matèria orgànica, aspecte que millora determinats paràmetres de qualitat de l'aigua en instal·lacions marines.

“Els resultats obtinguts ens han permés demostrar la viabilitat tècnica d'integrar organismes extractius en sistemes aqüícoles de baix impacte ambiental, generant una base científica sòlida per a avançar cap a models productius més eficients i circulars”, explica la biòloga de la UA.

Nou projecte

Derivat dels resultats del projecte CAMBIA, la Universitat d'Alacant continua treballant en esta línia a través del projecte BIOKERAS, que acaba de començar i s'estendrà fins a 2028. Al costat de la Universitat de Múrcia, líder del projecte, i l'Institut Murcià d'Investigació i desenrotllament Agrari i Mediambiental (IMIDA) de San Pedro del Pinatar, els investigadors busquen continuar avançant en el cultiu del llagostí del Mediterrani, amb especial atenció al benestar i bon estat de salut en captivitat.

Entre els factors més importants d'esta iniciativa es troba aconseguir la reproducció dels organismes creant les millors condicions d'il·luminació, temperatura i alimentació. Una qüestió d'importància per al sector de la pesca i l'aqüicultura, ja que “aconseguir la producció en captivitat del llagostí suposaria diversos avantatges des del punt de vista econòmic i mediambiental”, explica la investigadora de la UA.

“En el futur podríem obtindre alevins de Penaeus kerathurus per a repoblacions del medi natural i establir empreses d'aqüicultura per a proveir al mercat, disminuint la pressió de pesca de poblacions naturals”, afig Fernández.Tant el projecte CAMBIA com el BIOKERAS compten amb la col·laboració de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través del Programa Plenamar, i estan cofinançats pel Fons Europeu Marítim, de Pesca i d'Aqüicultura (FEMPA) de la Unió Europea.