En els últims anys, la botànica espanyola manté una posició destacada en el panorama científic internacional gràcies a la intensa activitat investigadora desenrotllada pels membres de la Societat Botànica Espanyola (SEBOT). Amb prop d'un miler de persones associades i un creixement sostingut, la SEBOT agrupa professionals altament qualificats que constituïxen una xarxa de col·laboració amb projecció internacional. El compromís científic de la SEBOT es reflectix en una activitat constant d'estudi i documentació de la biodiversitat vegetal.

La descripció d'espècies constituïx una de les pedres angulars de la biologia, a l'ésser l'espècie la unitat sobre la qual es construïx el nostre coneixement de la biodiversitat i una de les formes bàsiques de transferir el coneixement biològic a la societat. Saber quantes espècies existixen, quines són les seues característiques i quina és la seua distribució geogràfica resulta imprescindible per a dissenyar estratègies eficaces de conservació, especialment en l'actual context de canvi global i pèrdua accelerada de biodiversitat, així com per a identificar els potencials recursos genètics que estes espècies atresoren. Sense una base taxonòmica sòlida, qualsevol esforç de gestió o protecció manca de fonaments científics suficients i pot resultar erm o fins i tot contraproduent.

En este context, durant 2024 i 2025, els membres de la SEBOT han reportat un total de 80 espècies vegetals noves per a la ciència, entre les quals no sols hi ha plantes amb flors, sinó també falagueres i fins a deu briòfits (molses i afins). Els llistats els lideren el gènere de juncias Carex, amb 24 espècies, i la família de les malváceas, amb 13 espècies. A més, dos d'estes espècies, Castrila latens i Inaguochloa pajonalensis, representen a més gèneres nous, el rang de la classificació biològica per damunt de l'espècie.

Estos descobriments no es limiten al territori peninsular ni a les illes Canàries, sinó que abasten àrees molt diverses del planeta. En este bienni han tingut particular rellevància zones tropicals d'Àfrica i Llatinoamèrica, com a fruit de col·laboracions amb botànics locals d'estes regions. No poques d'estes espècies ja es troben amenaçades en el moment del seu descobriment, com és el cas de Acalypha linearis, d'Àfrica, o són exclusives (endèmiques) d'unes poques localitzacions, com a Rosa roque-muchachensis, de les Illes Canàries, o Clinopodium arundanum, d'Andalusia. Cada nova espècie descrita amplia el nostre coneixement sobre la diversitat vegetal i posa de manifest que una part significativa d'esta biodiversitat roman encara oculta per a la ciència.

Cal destacar que estos treballs es desenrotllen en un moment de transició per a la nomenclatura botànica. A partir de 2026, està prevista la creació d'un comité encarregat d'avaluar la idoneïtat dels noms científics de les espècies, considerant el seu possible caràcter ofensiu per a determinats col·lectius socials. Esta iniciativa està orientada a fomentar una ciència amb una major sensibilitat social davant el possible ús irresponsable dels nous noms encunyats. Açó marca, al mateix temps, el tancament d'una etapa en la qual la pràctica totalitat dels taxónomos han sigut assenyats, reflexius, prudents i, alhora, autònoms en el procés de nomenar les espècies que descriuen. En 2024 i 2025 les científiques i els científics de la SEBOT han nomenat espècies commemorant botànics (Matisia genesiana, dedicada a Ginés López, cèlebre botànic que ens va deixar en 2024), pobles indígenes (Parablechnum shuariorum, dedicada als indígenes Shuai de l'Equador) i fins i tot amb dedicatòries col·lectives (Carex mikasae, dedicada a la lluita feminista a través del personatge d'anime Mikasa Akerman, o Carex comolaflor, dedicada als immigrants llatins als EUA a través de la cançó “Com la flor” de Selena Quintanilla). El conjunt de noves espècies ací recollides constituïx un valuós testimoniatge de l'exercici responsable i creatiu de la llibertat de nomenar espècies al servici del coneixement científic.

El treball desenrotllat per la comunitat botànica espanyola és essencial per a evitar que nombroses espècies desapareguen abans fins i tot d'haver sigut conegudes. L'activitat taxonòmica que es presenta en esta nota evidencia el paper clau que exercix la SEBOT i els seus membres en la investigació, documentació i conservació de la biodiversitat vegetal a escala global.