Ibáñez, nascuda fa 36 anys a València, ha rebut un premi de la Societat Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia per “l’estudi sobre l’impacte de l’estat al·lèlic de les mutacions del gen TP53 en leucèmia mieloide aguda”. Un gran reconeixement al seu treball i al de totes les persones que ho han fet possible. Doctora en Biotecnologia, Ibáñez, recolza les campanyes #SinCienciaNoHayFuturo i #SinCienciaNoHaySalud per a donar visibilitat a la investigació i la seua importància
1. Es diu que la ciència és vocacional. Què et va portar a estudiar Biotecnologia i enfocar la teua carrera en l’estudi de les leucèmies?
La meua mare sempre conta que als 3 anys li vaig demanar als Reis d’Orient un microscopi. Ja des de molt xicoteta analitzava tot el que enxampava, des de formigues fins a trossos de formatge i pa. Sempre he sabut a què volia dedicar-me i en el batxillerat, gràcies a la meua tutora i biòloga, Maite, vam concloure que la meua vocació era estudiar biologia i ser genetista. Vaig arribar a les neoplàsies hematològiques gràcies a les persones que he conegut durant la carrera, com els meus professors (Luís, María José, Manuel i Silves).
Durant tots aquests anys, moltes vegades he hagut d’escoltar: què passa, no et va arribar la nota per a medicina? Però res més lluny de la realitat. Des que era xicoteta he tingut clara la meua vocació i he tingut molta sort en poder desenvolupar-la, sent molt afortunada de, a més, poder-la desenvolupar a la meua ciutat natal.
2. Com vas arribar al Grup d’Investigació d’Hematologia del IISLAFE?
Va ser precisament gràcies a un dels meus professors, Manuel, que m’ho va recomanar després de la concessió d’una beca per a la meua tesi doctoral. Ací m’he format des de 2009, combinant la labor clínica amb la faceta investigadora, centrant la meua trajectòria en l’estudi de les alteracions genètiques de les malalties oncohematològiques.
És tot un privilegi pertànyer a un grup amb grans referents mundials en el camp de les leucèmies agudes i de les síndromes mielodisplàstiques (SMD) i poder aprendre d’ells.
3. Segona vegada que aconsegueixes un premi de la Societat Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia, en aquesta ocasió per “l’estudi sobre l’impacte de l’estat al•lèlic de les mutacions del gen TP53 en leucèmia mieloide aguda”. Què representa un reconeixement així i què pot suposar per a la continuïtat de la investigació? I de forma més personal, què se sent en aconseguir aquest tipus de reconeixements?
La SEHH ha seleccionat 4 vegades els nostres treballs com un dels 6 millors presentats en el Congrés Nacional anual. En 3 ocasions, he tingut la sort de signar-los com a primera autora, sent 2 vegades reconeguda amb el premi a la millor comunicació. Davant això, dir que les quatre primeres autores som biòlogues.
Aquest reconeixement ens impulsa a continuar una segona fase del projecte i esperem que, igual que va ocórrer la vegada anterior, servisca perquè les autoritats competents corresponents ens financen la investigació complementària, així com la contractació de la persona responsable d’aquesta investigació. En aquest cas, la nostra intenció és validar les nostres troballes en sèries de pacients més àmplies, així com en altres subgrups d’hemopaties malignes en la recerca de noves teràpies dirigides.
A nivell personal, aquest premi és la recompensa a molts anys de dur treball en equip. I vull ressaltar que, el nostre, és un treball en equip. En aquesta ocasió he sigut jo la que ha rebut el premi en nom de tots, però sense la col•laboració de tots els implicats és impossible aconseguir uns resultats tan esperançadors.
4. Podries explicar de manera breu i senzilla en què consisteix l’estudi i quins beneficis pot tindre a llarg o curt termini per a pacients amb leucèmia?
Aquest estudi és probablement un dels més senzills que hem realitzat. El gen analitzat, el gen TP53, és un gen comunament conegut com “el guardià del genoma”. Les alteracions genètiques (mutacions) en aquest gen es relacionen, en diferents tipus de càncer, amb una menor supervivència i una pitjor resposta als tractaments administrats. No obstant això, aquest impacte negatiu s’ha atribuït indistintament al gen TP53 sense tindre en compte el tipus o el nombre de mutacions que presenta. En el nostre estudi, avaluem 200 pacients amb leucèmia mieloide aguda i observem que igual que passava en una altra neoplàsia mieloide, les síndromes mielodisplàstiques, el nombre de mutacions presents de manera simultània en el gen TP53 influeix en el curs de la malaltia. D’aquesta manera, aquells pacients que únicament presenten una mutació es comporten d’igual manera que els que no presenten alteracions en aquest gen. El fet és de gran importància a l’hora de plantejar noves estratègies terapèutiques personalitzades, podent ser molt més eficaces.
5. Seria interessant conéixer una mica més al teu grup de treball, especialment si hi ha més biòlegs/es en ell. Què destaques?
El Grup Acreditat d’Investigació en Hematologia i Hemoteràpia de l’IIS La Fe està constituït en l’actualitat per més de 50 investigadors la missió dels quals és la investigació multidisciplinària de les malalties hematològiques (bàsica, de prevenció, de diagnòstic, terapèutica, de qualitat de vida i de servei sanitari) per a contribuir al coneixement d’aquestes malalties i, per tant, a millorar la qualitat de vida i salut dels pacients i de tota la societat. L’equip aposta per trobar un equilibri en la presència tant d’investigadors sèniors com de joves investigadors que permeta un relleu generacional amb l’objectiu d’afermar investigadors amb capacitat d’afrontar reptes futurs.
És un Grup molt gran i molt equilibrat, els seus estudis principals són clínics pel que principalment està constituït per metges, no obstant això la presència de biòlegs, biotecnòlegs i farmacèutics és més que notable i ha anat augmentant exponencialment en els últims anys -una vintena entre investigadors establerts, acordats, emergents-. Entre ells, cal destacar a dues biòlogues, investigadores establertes, que són referents nacionals en el diagnòstic molecular de les neoplàsies mieloides, la Dra. Eva Barragán, responsable dels pacients amb LMA, i la Dra. Esperanza Such, responsable dels pacients amb SMD/NMP. Ambdues lideren diferents projectes d’investigació finançats per entitats d’alt nivell, com són l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), i participen molt activament en grups cooperatius nacionals i internacionals.
6. Quin paper juguen els pacients i les seues famílies en el desenvolupament de la investigació?
Són fonamentals. Aquest premi i tota la investigació no serien possibles sense els nostres pacients. Ells són el nostre motor. També vull destacar l’enorme labor que desenvolupen les associacions de pacients, assessorant i secundant-se els uns als altres. En el meu cas, tinc la gran fortuna d’haver treballat estretament amb ASLEUVAL (Associació per a la lluita contra la Leucèmia de la Comunitat Valenciana); una col•laboració que ens ha permés compartir impressions i a ells conéixer una mica més de prop el nostre treball.
7. El treball dels investigadors, a vegades, queda desconegut per la societat. Què creus que es podria fer sobre aquest tema?
Crec que és molt important organitzar jornades periòdiques amb les associacions de pacients per a informar dels avanços, compartir opinions i si és necessari sol•licitar una participació activa en els projectes. També és imprescindible que els investigadors participem en activitats per a recaptar fons, per exemple, nosaltres organitzem una carrera a favor de la investigació contra la leucèmia, amb més de 1.500 inscrits en la seua primera edició. Estem desitjant repetir la iniciativa quan es torne a la normalitat. Però hi ha moltes més, per exemple, diversos programes de ràdio o la nit dels investigadors, en la qual el nostre Grup també ha participat molt activament. És necessari crear cultura “científica” al nostre país, perquè així, junts, puguem posar-li cara a la investigació i a les malalties per a junts lluitar per a acabar amb elles.
8. Es parla sovint del futur de la investigació a Espanya i de diferents campanyes de reconeixement de la professió com #SinCienciaNoHayFuturo i #SinCienciaNoHaySalud. Podries aportar el teu punt de vista?
#SinCienciaNoHayFuturo i #SinCienciaNoHaySalud són dues campanyes molt potents que ens estan permetent guanyar un altaveu social. Són molts els anys que s’està lluitant per una major inversió en ciència que permeta desenvolupar un major nombre de projectes d’investigació i millorar les condicions dels investigadors a Espanya. Per a nosaltres s’aplica a la perfecció això de treball “per amor a la ciència”. Són molts els joves que es veuen obligats a compaginar les seues investigacions amb altres treballs i fins i tot a abandonar la ciència per no poder viure d’ella. Molts altres opten per anar-se’n del país i així poder viure de la seua vocació i treball. Sous baixos, investigacions amb temps de duració limitat… fa molt complicat que els joves investigadors prosperen en els seus camps i a nivell personal a parts iguals. Mentre visquem en un país on es valora més a un futbolista, per exemple, que a un investigador, és impossible potenciar i encoratjar als investigadors i per tant, promoure la ciència.
9. En els últims mesos, arran de la pandèmia de Covid19, s’ha començat a posar en valor el paper dels investigadors. Creus que aquest pot ser un punt d’inflexió perquè es reconega el dur treball de les persones que busquen vacunes i tractaments?
Amb la crisi sanitària de la Covid19 i la recerca de la vacuna, la societat està sent testimoni de quant d’important és el nostre treball. No obstant això, fins i tot i amb tot, no s’ha valorat realment el treball que es realitza. És a dir, s’han sol·licitat “voluntaris” per a realitzar les PCRs i per a investigar, s’ha parlat de la vocació del personal sanitari i investigador, com si això fóra sinònim de manteniment. Tots els agents implicats (investigadors, sanitaris, personal de laboratori, etc), tenen una vida i les necessitats econòmiques associades a això i, per a això, fa falta un sou, un sou decent, que no el dóna la vocació. Aquest sou el donen aquells dirigents que reconeixen el seu treball i no demanen “voluntaris” per a fer un treball per al qual es necessiten “professionals”, personal amb una formació específica i altament qualificada, la qual cosa suposa anys d’estudi i esforç. Professionals que puguen dur a terme una bona faena en tots els nivells, tant a nivell manual com a nivell intel•lectual, per a superar aquesta pandèmia, la qual cosa implica el descobriment i fabricació de la tan anhelada vacuna i la millora dels tractaments actuals.
Per això, hem de lluitar dia a dia perquè quan això passe -esperem que molt prompte-, els científics no tornem a ser considerats “aquells que treballen per amor a la ciència” o només “per vocació”. Tant de bo la societat en la qual vivim lluite una miqueta més per nosaltres, perquè, com s’ha dit una vegada i una altra #SinCienciaNoHayFuturo i #SinCienciaNoHaySalud.
