En les últimes setmanes, s’ha reforçat la importància dels biòlegs i biòlogues en la sanitat. Madrigal va deixar el seu projecte personal per a bolcar-se en la lluita contra la COVID-19 i, gràcies als seus coneixements en bioquímica, biomedicina i biologia molecular, va ajudar a impulsar els tractaments amb plasma “immune” per a pacients amb COVID-19.
1. Podria explicar el seu treball i especialitat, així com marcar quin ha sigut la seua relació directa amb la Covid-19?
Sóc Doctor en Bioquímica, Biomedicina i Biologia molecular per la Universitat Autònoma de Madrid i després vaig realitzar un post doctorat de 7 anys a Nova York enfocat en el paper de l’autofàgia, que és una ruta fonamental de reciclatge cel·lular, en el desenvolupament de malalties metabòliques.
Així que inicialment cap relació amb la COVID-19. No obstant això, quan vaig tornar tenia una necessitat imperiosa de sentir que ajudava a les persones de manera directa. Em trobava treballant amb la Doctora Sara Bañón, metgessa de medicina interna i especialista en infeccioses, en un projecte sobre l’impacte de la nutrició en pacients oncològics.
Estàvem donant-li forma a aquest projecte quan la crisi de la COVID-19 va explotar. Sara de seguida va veure que això anava a ser greu així que ens vam posar a estudiar sobre la COVID i ella es va oferir a tornar a l’Hospital que havia deixat tan sols un mes abans per a dedicar-se al nou projecte.
Tornant a aquesta necessitat que sentia d’ajudar a la gent, vaig intentar tirar una mà amb les PCRs i va ser impossible i la sensació d’estar a casa confinat i no poder fer res era horrible.
2. Aleshores, com va arribar a involucrar-se en un projecte tan prometedor com l’ús de plasma de persones que ja han passat la malaltia per a tractar a unes altres?
A mitjan març Sara em va comentar que el responsable de la unitat d’infeccioses, el Dr Francisco Jover, anava a muntar un grup multidisciplinari per a buscar teràpies efectives enfront de la COVID-19 i que si volia formar part d’aquest. Crec que va ser una idea brillant perquè consistia a unir a persones amb bagatges molt diferents (metges de diferents especialitats, farmacèutics, biòlegs…) i en aquest grup va ser on vaig suggerir la idea de l’ús de plasma de convalescents en la COVID-19.
3. Què li va portar a pensar o a trobar aquest tractament?
Sempre he pensat que la història ens ensenya molt i la tenim molt oblidada. Sona a clixé però crec sincerament que és així. En aquest cas una vegada vaig entrar a formar part del grup multidisciplinari de l’Hospital de Sant Joan vaig començar a estudiar la literatura científica a la recerca de possibles teràpies. De tot el que vaig trobar va haver-hi un tractament que sobreeixia dels altres, precisament perquè la història ens mostrava que havia sigut usada sovint en altres pandèmies i les dades, encara que en molts casos anecdòtiques, sempre semblaven ser esperançadores. Es va començar a usar en 1918 amb la grip espanyola i des d’ací es va usar en successives malalties infeccioses i pandèmies com la pallola en 1934 o més recentment el SARS. Però a més era molt interessant que a l’Argentina s’usa com a primera línia de tractament per a la febre hemorràgica argentina.
Per tant em va semblar que aquest tractament tenia potencial per a funcionar així que li ho vaig proposar al Dr. Jover. Li va semblar bé la proposta i vam començar a posar-ho en marxa.
En el procés de posada a punt va ajudar de manera providencial que la persona que va suggerir el tractament per a aquesta malaltia als EUA va ser el Dr. Arturo Casadevall, amb el qual havia coincidit en els meus anys a Nova York en l’Albert Einstein College of Medicine. Així que gràcies als protocols que ells estaven posant en marxa i que van compartir amb tothom a través d’una pàgina web i personal del seu laboratori que ens van tirar una mà, vam aconseguir dissenyar un protocol. Finalment, gràcies a la col·laboració de l’hospital de la Fe i del Centre de Transfusions de la Comunitat Valenciana vam aconseguir l’aprovació d’aquest protocol i la seua posada en marxa.
4. Com funciona el protocol de plasma de convalescents de COVID-19 que vosté ha impulsat?
El tractament consisteix a prendre sang dels donants, que són persones que han superat la malaltia. Dins de la resposta immune activa que produeix l’ésser humà per a superar una infecció està la resposta cel·lular, per exemple limfòcits T, i la humoral, amb anticossos (també dits immunoglobulines, Ig). Dins d’aquests anticossos es troben els anticossos neutralitzadors que són aquells que poden reconéixer de manera específica al patogen, en aquest cas el SARS-CoV2, i neutralitzar-lo, és a dir, evitar que s’unisca al seu receptor i fer que la seua capacitat infecciosa desaparega.
Quan aquests pacients que han superat la COVID-19 donen la sang, d’ací s’obté el plasma mitjançant una tècnica denominada plasmafèresi que sol estar perfectament establida en els Centres de Transfusió i permet extraure aquest plasma retornant la resta del contingut sanguini al donant, fent que siga molt menys lesiu per a aquest i d’aquesta forma puga donar més sovint ja que un mateix donant pot fer-ho diverses vegades. Una vegada obtingut aquest plasma, es mesuren els anticossos neutralitzadors per a poder saber si han desenvolupat Igs (les famoses IgG que es mesuren en els tests d’anticossos) i els seus nivells per a poder estandarditzar una mica millor el tractament. Una vegada analitzats se seleccionen aquells plasmes amb un alt contingut d’Igs neutralitzadores i es transfon el plasma que conté els anticossos neutralitzadors enfront del virus i altres components que probablement també ajuden a la recuperació de la COVID-19, a pacients que estan patint aquesta malaltia ara mateix i que compleixen uns certs criteris de severitat.
En teoria, el tractament hauria de funcionar millor com a profilaxi o en tractament a pacients lleus, ja que en profilaxi o pacients lleus els anticossos neutralitzadors podrien impedir el contagi i la multiplicació del SARS-CoV2, mentre que en estats més severs i avançats el virus està molt estés en l’organisme pel que, en teoria, és més complicat que puga resultar eficient. No obstant això, fins ara sembla que el tractament en pacients amb malaltia severa està sent esperançador.
5. Seria possible fer una estimació real de com els professionals en biologia (microbiòlegs, genetistes, biotecnólogos…) són fonamentals en la investigació?
Crec que aquest cas és un gran exemple de la funció essencial que els biòlegs podem tindre en investigació amb un impacte real en la societat. La meua experiència investigadora a Nova York juntament amb el coneixement bàsic en immunologia, que he adquirit durant tota la meua carrera, va ser fonamental a l’hora de poder valorar aquest tractament i suggerir-lo com una opció a valorar.
Fa unes poques setmanes vam presentar el projecte a la resta dels hospitals de la Comunitat Valenciana i quan va ser el meu torn vaig intentar recalcar la importància dels equips multidisciplinaris per a poder tindre una visió molt més integral i sense prejudicis dels diferents reptes que es presenten a la societat i a la sanitat.
6. Li preocupen les notícies falses, l’intrusisme professional i, fins i tot, l’intrusisme mediàtic de polítics o periodistes en parlar de temes sobre els quals no tenen una formació específica?
Em preocupa moltíssim la desinformació, les faules, la infoxificació acientífica. De fet durant aquesta pandèmia m’he adonat l’important que és la divulgació científica i que arribe a tothom perquè fins ara crec que, en general, acaba arribant només als científics. La meua família, la gent del nostre voltant han estat contínuament preguntant-nos dubtes durant aquests dies, manant-nos faules intentant confirmar si eren certes o no… va ser una bogeria. És necessari conscienciar i educar a la societat de l’important que és la ciència per a poder crear un país de futur i no un país basat únicament en turisme i futbol. I gran part d’aquest treball som nosaltres, els científics, els biòlegs, els que hem de tindre la suficient capacitat per a arribar a tothom sense perdre l’exactitud científica.
7. Finalment, què pensa respecte a la situació de la COVID-19 a Espanya i quina seria la seua valoració sobre l’estat actual de la ciència i la biologia?
Crec que la situació és molt incerta, però espere que aquesta incertesa puga anar virant cap a esperança. La gent està conscienciada en general, encara que hi haja casos particulars de falta de civisme. Durant aquest temps hem aprés moltíssim del virus, aquests mesos han mostrat un avanç del coneixement sense parangó en altres malalties, però desconeixem molt més del que sabem respecte al seu contagi a l’estiu, en ambients tancats/oberts, etc… això també ha posat de manifest la terrible precarietat en la qual es troba la ciència espanyola. És el moment de triar quin país volem ser en el futur, un quiosquet de sol i sangria o un país que centre el seu potencial econòmic i humà en l’I+D, si aquesta epidèmia no ens fa canviar això… no sé què ho farà.
Vídeo “Què fem els biòlegs?”: https://www.youtube.com/watch?v=whcvNRRLdVY&feature=youtu.be
