Nutrició específica i adaptada per a pacients oncològics
Madrigal i la Doctora en Medicina Sara Bañón han posat en marxa el projecte Radices360 del qual forma part Nutriterapia360, amb el qual es busca, a través de l’alimentació equilibrada i específica, ajudar a persones amb càncer
1. Quina és la seua especialitat i en què es troba treballant a hores d’ara?
Sóc Doctor en Bioquímica, Biomedicina i Biologia molecular per la Universidad Autónoma de Madrid i després vaig realitzar un post doctorat de 7 anys en Nova York enfocat en el paper de l’autofàgia, que és una ruta fonamental de reciclatge cel·lular, en el desenvolupament de malalties metabòliques.
Durant tot aquest temps vaig estar estudiant i reflexionant sobre el paper fonamental que les disfuncions metabòliques tenen en l’origen de les diferents patologies, bé siga la diabetis, les malalties cardiovasculars o el càncer. Des del meu punt de vista són processos, tots ells, que comparteixen molts punts en comú en els quals la base és una reprogramació cel·lular a causa de la pèrdua d’homeòstasi per diferents raons tant d’origen genètic, com a ambiental o el més probable la combinació d’ambdues. L’homeòstasi és la capacitat d’una cèl·lula o organisme de mantindre l’equilibri enfront dels canvis que es produeixen de manera constant en l’exterior i en aquest difícil balanç l’autofàgia juga un paper fonamental. Com a biòleg molecular el nostre focus sol estar posat en la partícula, allò microscòpic, però quan fas un pas enrere i analitzes l’origen d’aquesta pèrdua d’homeòstasi de l’organisme trobes que els nostres hàbits de vida, i entre ells fonamentalment l’alimentació, tenen una influència clau en el desencadenament dels processos fisiopatològics que estudiem.
Per desgràcia tots tenim persones pròximes a les quals se’ls ha diagnosticat càncer i he observat amb gran sorpresa com quasi mai es dóna importància a la modificació dels hàbits de vida i/o alimentaris. Aquestes reflexions les compartia amb la doctora Sara Bañón Escandell, metgessa internista de l’Hospital de Sant Joan a Alacant, i vam arribar a la conclusió que calia intentar fer alguna cosa per a solucionar aquest “oblit” del sistema de salut i ajudar als pacients usant l’evidència científica disponible que creix a un ritme accelerat en els últims anys.
2. Com descriuria el seu equip de treball amb la Doctora Bañón?
La Doctora Bañón i jo vam crear un equip amb formacions diferents que s’acoblen a la perfecció. D’una banda, la seua educació com a metgessa internista des de fa més de 12 anys aporta una visió molt completa de la medicina actual. A part la Doctora Bañón ha realitzat una intensa formació en el camp de la nutrició. D’altra banda, jo aporte els meus estudis com a biòleg molecular amb àmplia experiència en els processos bàsics de l’etiologia de les malalties metabòliques. La sinergia dels equips multidisciplinaris és essencial per a poder implementar projectes complexos, com el nostre, en el qual l’anàlisi detallada de la literatura científica i la correcta pràctica mèdica del coneixement científic amb els pacients dóna lloc a la millora en la qualitat de vida de les persones.
3. Podria explicar breument de què tracta el seu projecte nutricional per a pacients oncològics?
El nostre projecte es diu Radices360, del llatí Arrels i 360 per la visió integradora i global dels diferents aspectes de la Biologia i la Medicina per a la millora de la salut de les persones. El projecte té 5 àrees diferents: nutrició en pacients oncològics, assessoria a empreses, formació, divulgació científica i projecte social. En aquest moment estem centrats en la part de nutrició en pacients oncològics, Nutriterapia360 (www.nutriterapia360.com, actualment en construcció) i a mesura que puguem anar incorporant a persones al nostre equip anirem desenvolupant els altres sectors del nostre projecte.
El treball directe amb les persones és immensament gratificant i quan veus els resultats en la seua salut, gràcies al projecte que estàs duent a terme, és una sensació incomparable. No obstant això, creiem que és essencial la formació i conscienciació sobre la importància dels hàbits de vida i l’alimentació a tots els nivells, tant en l’ambient laboral, com en col·legis, universitats i en tota la societat. De la mateixa forma creiem que hem de fer un esforç per fer arribar aquesta informació als grups més desfavorits de la societat, amb menys oportunitats, perquè puguen tindre accés a aquesta formació ja que és en aquests sectors on les malalties metabòliques solen tindre major incidència.
4. Quina és la importància del Biòleg en un projecte d’aquestes característiques?
És fonamental. L’experiència en el laboratori de ciència bàsica i aplicada és clau a l’hora de tindre un coneixement profund sobre els mecanismes cel·lulars de l’etiologia de les malalties i poder analitzar la literatura científica d’una forma crítica. Sense ciència bàsica no hi hauria possibilitat de fer medicina traslacional. Només coneixent els mecanismes subjacents podem realitzar les implementacions de protocols adequades per a millorar de manera eficient i eficaç la salut de les persones.
5. Què opina de la situació actual, passada i futura de la ciència a Espanya?
La pandèmia de la COVID19 ha posat de manifest, més que mai, el paper essencial de la ciència i la deixadesa i oblit a la qual els polítics de tots els signes en aquest país han sotmés a la ciència. Els científics estem intentant reivindicar que la ciència ha de ser la pedra angular per al creixement d’aquest país i esperem que els polítics, però també la societat, entenguen que el curtterminisme de les retallades en ciència, el futbol, Sálvame o el turisme no construeixen un país de futur sinó un país de passat. #sinciencianohayfuturo
6. Finalment, com a professional, li preocupen les notícies falses, l’intrusisme professional i, fins i tot, l’intrusisme mediàtic de polítics o periodistes en parlar de temes sobre els quals no tenen una formació específica?
És curiós observar com moltes persones sense cap formació opinen de manera categòrica en temes de salut. Tothom sap més que els metges i els científics pel simple fet d’haver-se llegit un article en la revista Hola! escrit per a saber qui o per un vídeo que ha rebut en un grup de WhatsApp. Això és una cosa que s’ha posat de rellevància de manera molt clara actualment amb el tema de la COVID-19. És molt preocupant perquè determinades afirmacions falses poden calar amb molta profunditat en la població i fer molt de mal en la seua salut.
A més, també crec que són molt perillosos els “curanderos” que prometen curar el càncer amb múltiples remeis que no han demostrat res científicament. És essencial que els pacients coneguen de primera mà i d’una forma senzilla quins tractaments funcionen per al seu càncer i quins no. És molt important fer partícip al pacient de tot el procés.
El paper de l’evidència científica és essencial que també forme part de la cultura de la nostra societat. Això s’ha de fer mitjançant l’acostament de la ciència a tothom, usant per a això com a eina fonamental la divulgació científica, l’audiència objectiva de la qual no siguen científics sinó la gent que no sap gens de ciència.
Així mateix, em sembla perillós i èticament reprovable el professional sanitari format que menysprea els canvis en els hàbits de vida i alimentació com si fóra una pseudociencia per pura ignorància. El remeier pot ser un aprofitat i s’hauria d’actuar contra aquestes persones, però el professional sanitari té l’obligació ètica i professional d’estar format en el seu camp i el menyspreu cap a les intervencions en els canvis d’hàbits de vida sol ser notable en l’àmbit científic i sanitari encara que això, per fortuna, està canviant.
Vídeo, Julio Madrigal: https://www.youtube.com/watch?v=iHkv5lk9o1A&feature=youtu.be
