- L’organisme col·legial dels biòlegs ha destacat que moltes de les vacants destinades a metges no arriben a cobrir-se
Els titulats en Biologia són els que més complicat tenen accedir a una plaça de Formació Sanitària Especialitzada (FSE). Per a la convocatòria 2024-2025, la ràtio d’aspirant-posat és la pitjor de tots els graus, en competir 18 egressats per cada vacant. Una situació que contrasta amb els elevats percentatges d’abandó de les especialitats biològiques. El motiu: es tracta de branques multidisciplinàries, per la qual cosa compten també amb farmacèutics, químics i metges. Aquests últims són els que habitualment no conclouen la instrucció en el Sistema Nacional de Salut (SNS), atrets per les àrees clíniques més que per les de laboratori. Des del Consell General de Col·legis Oficials de Biòlegs (Cgcob) tenen una solució: convertir els buits MIR en BIR.
La presidenta de la Comissió de Sanitat de l’organisme col·legial, Isabel Tejada, no “té cap dubte” en què s’ha d’incrementar la proporció de biòlegs en les quatre especialitats multidisciplinàries. “Any rere any, observem amb preocupació que les places oferides als metges per a aquestes especialitats queden vacants en l’SNS, així com molts que les trien no arriben a incorporar-se a la plaça o renuncien a ella abans d’acabar el període formatiu”, ha argumentat a Redacció Mèdica.
Sota el seu punt de vista, Ministeri de Sanitat i Conselleries de Salut regionals haurien de dirigir als tinents del grau en Medicina cap a les branques facultatives de caràcter assistencial que pateixen una major manca de professionals. Per exemple, Treball, Preventiva i Salut Pública o Familiar i Comunitària. “Haurien de deixar per al nostre col·lectiu les places de laboratori”, ha puntualitzat Tejada.
“Haurien de deixar al nostre col·lectiu les places FSE de laboratori”
L’última convocatòria revela el volum de places MIR en les esmentades branques. En Anàlisis Clíniques, Medicina obté 19 vacants, una més que Biologia, encara que és Farmàcia la que domina la disciplina amb 57. La diferència també és d’un en Immunologia, amb 14 per a facultatius i 13 per a biòlegs. La bretxa s’obri en Microbiologia i Parasitologia – prioritària per als farmacèutics-, amb 40 per als sanitaris i 12 per als egressats del grau experimental. Tan sols en Bioquímica Clínica la xifra BIR és superior, en anotar 20 enfront de quatre.
En cas d’observar-se els percentatges de renúncia, les quatre especialitats es troben en el llistat de les quals més pateixen aquesta problemàtica. Segons dades de la Fundació Centre d’Estudis “Vicente Matas” del Sindicat Mèdic de Granada, 94 residents no van finalitzar Anàlisis Clíniques en el període entre 2014 i 2023, la qual cosa suposa un 12 per cent dels 783 titulats que van accedir a aquesta disciplina. Per part seua, 39 graduats de 433 van deixar Bioquímica Clínica -el 9 per cent-, 33 de 271 van abandonar Immunologia -un 12,2 per cent- i 99 de 728 no van arribar a acabar Microbiologia i Parasitologia -un 13,6 per cent-.
Biologia reclama més places
El problema no sols radica en la proporció de les titulacions en les especialitats. També en la pròpia xifra. I és que el nombre de places oferides per als egressats de Biologia és notablement inferior a l’oferit per a aquells procedents de graus de l’àrea de Salut, com a Medicina o Infermeria. Així mateix, el BIR perd vacants formatives respecte a l’any anterior. Així, Sanitat publica un 3 per cent menys de llocs, la qual cosa es tradueix en un descens de 65 a 63. “Això és un autèntic despropòsit”, ha titllat Tejada.
La importància de comptar amb plantilles àmplies dins dels laboratoris s’entreveu fonamental per al foment del SNS. La presidenta de la Comissió de Sanitat del Cgcob ha destacat que “els biòlegs” compten amb una formació més completa per a ocupar-se dels menesters analítics i investigadors duts a terme en aquests departaments de l’hospital. “La pandèmia de coronavirus va posar de manifest la necessitat de comptar amb especialistes ben formats en aquesta àrea”, ha agregat, a més de recordar que no es pot descartar que es repetisquen episodis similars en un futur pròxim.
“Un biòleg necessita un nou per a optar a un buit, mentre que un metge amb un dos accedeix a la mateixa plaça”
Incrementar la quantitat de places BIR significaria posar en valor el perfil del biòleg dins del SNS. Una mesura que faria que més professionals decidiren presentar-se a la prova. En l’actualitat, la dificultat per a aconseguir un lloc, impulsada per l’escassetat de places, desanima als esmentats titulats. “Això fa que un biòleg necessite més d’un nou en la seua nota final per a optar a un buit, mentre que un metge accedeix a la mateixa plaça de laboratori amb un dos”, ha afirmat Tejada.
A l’espera del desenvolupament de Biomedicina
Les 63 vacants formatives BIR no estan destinades únicament a titulats en Biologia. En l’espectre de la prova, s’inclou als egressats de Bioquímica, Biomedicina i Biotecnologia, en col·legiar-se majoritàriament amb els col·legis professionals dels biòlegs. “Hem de defensar el seu dret a presentar-se a la prova de FSE”, ha remarcat la representant del Cgcob. Un escenari que únicament canviaria amb la regulació de la professió, assumpte que es tracta amb els ministeris competents.
L’Associació de Degans i Deganes de Biomedicina reclama la inclusió del seu grau en el grup d’estudis amb un examen propi d’accés a l’especialització en la infraestructura sanitària espanyola. No obstant això, la creació del BioMIR es troba en estat de paràlisi, després que les converses amb Ministeri de Sanitat i Conselleries de Salut de les comunitats autònomes no prosperaran. Des de l’organització confirmen a Redacció Mèdica que la seua intenció és tornar a intentar-ho, igual que elaborar un mapa de coneixements de la disciplina -projecte que realitza amb l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i l’Acreditació (Aneca)-, amb la missió de fixar les competències del biomèdic.
