L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ha autoritzat l'inici de l'assaig clínic de Fase I del fàrmac AP-2, un potencial medicament per a l'Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) descobert en el Centre d'Investigacions Biològiques Margarita Salas (CIB) del Consell Superior d'Investigacions Científica (CSIC), organisme adscrit al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

L'assaig es durà a terme per la spin off del CSIC Molefy Pharma (Grup Arquimea), companyia llicenciada pel Consell per al desenrotllament d'este fàrmac. Està previst que comence el mes vinent d'abril amb l'avaluació de seguretat i farmacocinètica en voluntaris sans, i al gener de 2027 s'espera iniciar la següent fase amb l'administració en pacients.

A l'octubre de 2025, la EMA (European Medicines Agency) va designar al medicament AP-2 desenrotllat pel Grup de Química Mèdica i Biològica Translacional que dirigixen Ana Martínez i Carmen Gil en el CIB-CSIC com a medicament orfe. Esta designació, concedida a tractaments destinats a malalties rares o amb escassa rendibilitat comercial, va suposar la validació del seu potencial terapèutic i l'impuls decisiu per al desenrotllament clínic.

Ara, després de l'autorització de la AEMPS, començarà la Fase I de l'assaig clínic amb la seua administració a 70 voluntaris sans per a avaluar la seua seguretat i farmacocinètica, és a dir, com s'absorbix, distribuïx, metaboliza i elimina el fàrmac en l'organisme. Després d'esta primera fase, que es desenrotllarà a partir del mes d'abril en la Unitat d'Assajos Clínics de l'Hospital Universitari de La Princesa a Madrid, s'espera progressar a la Fase Ib, que consistiria a continuar avaluant la seguretat del compost per a descartar possibles efectes tòxics, ja en pacients d'ELA.

El fàrmac AP-2 pretén restaurar la funció de TDP-43, una proteïna patològicament alterada en els pacients d'ELA que provoca la mort de les motoneuronas (cèl·lules del sistema nerviós encarregades de transmetre senyals des del cervell o la medul·la espinal fins als músculs) i, consegüentment, l'avanç de la malaltia. El fàrmac AP-2 ha aconseguit revertir l'anomalia de TDP43, restaurant així el seu equilibri natural, tant en models cel·lulars com en animals transgènics.

Encara que es tracta d'una malaltia que encara planteja moltes preguntes, existix una característica comuna: "En més del 97% dels pacients s'observen acumulacions anòmales de la proteïna TDP-43, que ix del nucli de les cèl·lules cap al citoplasma. Una vegada allí patix modificacions, es trenca i es fosforila, procés que li porta a formar agregats tòxics”, explica la investigadora del CIB-CSIC i cofundadora de Molefy Ana Martínez. L'objectiu del fàrmac, que es presenta en càpsules, és que la proteïna TDP-43 torne al nucli de les cèl·lules i recupere la seua comesa cel·lular.

Per a això, l'equip investigador va dissenyar una molècula que bloqueja la cinasa CK1, un enzim que modifica la proteïna TDP-43 mitjançant un procés anomenat fosforilació. “En proves en models cel·lulars, observem com TDP-43 tendia a recuperar-se, podia tornar al nucli i recuperar la seua funció. A més, en models animals modificats genèticament per a expressar la proteïna TDP-43 també vam obtindre resultats prometedors. Si bé encara és prompte, si es reproduïren estes dades, el fàrmac podria alentir la malaltia, i hipotèticament frenar-la”, destaca Carmen Gil.

ELA, una malaltia sense tractament
L'Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) és una malaltia neurodegenerativa que provoca la mort progressiva de les motoneuronas, causant la pèrdua de moviment en els músculs i, per tant, la capacitat del pacient de moure's, parlar, menjar, i fins i tot respirar. Hui dia, esta malaltia considerada rara no té cura i l'esperança de vida des del seu diagnòstic es troba entre els cinc i sis anys. Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), entre 4.000 i 4.500 persones patixen esta malaltia a Espanya i cada any es diagnostiquen entre 900 i 1.000 nous casos.

Per al tractament de l'ELA esporàdica (la forma més comuna de la malaltia, causant d'entorn del 90% dels casos) només existix un fàrmac aprovat a Europa, el *riluzol, un medicament pal·liatiu que millora la simptomatologia i allarga l'esperança de vida ens tres i sis mesos. Per això, l'inici de l'assaig clínic d'AP-2 suposa un avanç en la investigació i una fita rellevant en la busca d'una cura definitiva.