La Universitat de Chulalongkorn (Tailàndia) ha posat en marxa un projecte d'innovació centrat en la valorització de residus marins mitjançant el reciclatge de xarxes de pesca rebutjades per a la seua transformació en filament destinat a impressió 3D, informa Residuos Profesional. La iniciativa combina investigació en materials, sostenibilitat ambiental i desenrotllament socioeconòmic en comunitats costaneres.

El projecte, liderat per l'investigador Nuttapol Risangud, s'enfoca en l'aprofitament de les denominades “xarxes fantasma”, arts de pesca abandonades o perdudes en la mar que continuen atrapant fauna marina i contribuïxen a la contaminació per plàstics i microplàstics.

Les xarxes de pesca, compostes en gran part per niló, representen un flux de residus amb potencial de valorització encara limitat en aplicacions d'alt valor afegit. La investigació planteja la seua transformació en filament per a impressores 3D, obrint noves vies per a la reutilització de plàstics reciclats en aplicacions industrials.

Segons l'equip investigador, este enfocament pot contribuir a incrementar la demanda de materials reciclats, incentivant la recollida de xarxes en desús i reduint la seua acumulació en ecosistemes marins. Al seu torn, es planteja com una oportunitat per a enfortir models d'economia circular en el sector pesquer.

De residu a matèria primera

El desenrotllament del filament requerix un procés industrial en diverses fases que inclou la recollida, neteja i classificació de les xarxes, el seu triturat en fragments plàstics, la transformació en pèl·lets mitjançant processos tèrmics i, finalment, l'extrusió en filament amb un diàmetre estàndard per a impressió 3D.

Un dels principals reptes identificats és l'heterogeneïtat del residu, ja que les xarxes presenten diferents nivells de degradació i contaminació, la qual cosa obliga a aplicar controls de qualitat i ajustos en la formulació del material reciclat per a garantir el seu ús en aplicacions tècniques.

Aplicacions industrials i reptes de mercat

El filament desenrotllat està orientat a tecnologies de fabricació additiva, especialment impressió 3D per deposició fosa (FDM), amb possibles aplicacions en sectors com l'automoció, on es requerixen materials lleugers i resistents.

No obstant això, el projecte enfronta desafiaments rellevants, com l'optimització del procés de neteja —intensiu en aigua i espai—, l'estandardització de la qualitat del material reciclat i la generació de confiança en el mercat respecte a productes fabricats amb residus.

Impacte ambiental i social

A més del component tecnològic, la iniciativa incorpora una dimensió social en plantejar la transferència de coneixement a comunitats pesqueres. L'objectiu és que els propis pescadors puguen realitzar etapes bàsiques de condicionament de les xarxes, incrementant així el valor del residu i els seus ingressos.

El projecte es troba actualment en fase de desenrotllament del procés i validació de materials, amb previsió d'avançar cap a l'escalabilitat industrial i proves de mercat en els pròxims mesos.

En conjunt, la iniciativa es presenta com un exemple d'integració entre innovació tecnològica i gestió sostenible de residus, amb el potencial de reduir la contaminació marina i fomentar noves cadenes de valor basades en el reciclatge.