Cada dia, milers de vaixells travessen els oceans carregats de mercaderies. En els seus cellers porten contenidors, petroli o cereals. Però, sense pretendre-ho, també transporten un passatge ocult i perillós: milions de microalgues i altres organismes diminuts que viatgen en l'aigua de llast, eixa aigua que els vaixells utilitzen per a mantindre l'estabilitat durant la navegació.

Una investigació liderada per la Universitat del País Basc (EHU) ha posat el focus en tres dels ports més importants d'Espanya –Algesires, Bilbao i València– i ha destapat un problema d'enormes implicacions. L'estudi demostra que la majoria del fitoplàncton present en l'aigua d'eixos ports és menor de 10 micres.

La dada és contundent: a Algesires, eixos organismes menors de 10 micres representen de mitjana el 86% de la biomassa fitoplanctónica total; a Bilbao, el 78%; i a València, el 96%. La paradoxa és que, malgrat el seu domini absolut i del seu potencial impacte, eixe grup no està regulat per la normativa internacional que controla les descàrregues d'aigua de llast. En resum, és com si la legislació haguera deixat fora precisament al grup més nombrós i, en alguns casos, més nociu.

Falles greus en el marc legal actual

Des de setembre de 2024, l'Organització Marítima Internacional (OMI) obliga els vaixells a instal·lar sistemes de tractament per a reduir el nombre d'organismes vius que descarreguen en els ports. No obstant això, l'estàndard conegut com ‘D-2’ només contempla dos categories de grandària: organismes majors de 50 micres i els que estan entre 10 i 50 micres. Tot el que queda per davall, com el pic- i nanofitoplancton, s'ignora, a excepció de tres bacteris indicadors de contaminació fecal.

La investigació realitzada revela que eixa “zona cega” és molt més que un detall tècnic. Entre els organismes menors de 10 micres es troben espècies capaces de produir toxines, formar proliferacions nocives (Harmful Algal Blooms) o sobreviure en condicions extremes dins dels tancs dels vaixells. Una vegada alliberades en nous ecosistemes, poden expandir-se ràpidament i generar impactes devastadors sobre la biodiversitat, la pesca i la salut humana.

L'estudi va detectar, a més, la presència persistent de 55 espècies d'algues nocives en els tres ports. D'elles, 36 són productores de toxines i 19 tenen capacitat de generar grans proliferacions que alteren els ecosistemes. Algunes, com ‘Alexandrium’ o ‘Pseudo-nitzschia’, són velles conegudes dels qui vigilen les marees roges en diferents parts del món.

De fet, eixes espècies poden provocar des de mortaldats massives de peixos fins a intoxicacions en mariscos que afecten directament la salut pública i al sector pesquer.

Una amenaça global que passa desapercebuda

El comerç marítim mou més del 80% de les mercaderies que es transporten en el planeta. Cada any, els vaixells desplacen uns 10.000 milions de tones d'aigua de llast en els seus viatges. Eixe tràfec equival a moure al voltant de 7.000 espècies distintes cada hora i provocar una invasió biològica cada nou setmanes, segons estimacions de l'OMI.

El fenomen no és nou. La clòtxina zebra en els Grans Lagos d'Amèrica del Nord o l'alga ‘Caulerpa taxifolia’ al Mediterrani són exemples històrics de com una espècie introduïda accidentalment pot alterar per complet un ecosistema i generar costos milionaris. El nou del treball de la EHU és haver documentat de manera sistemàtica la magnitud del problema en ports espanyols i, sobretot, haver evidenciat que les normes internacionals no estan dissenyades per a abordar esta problemàtica en tota la seua magnitud.

Cap a una normativa més exigent

La conclusió de l'estudi és clara: urgix revisar el marc legal actual. D'una banda, els autors proposen incloure una categoria reguladora específica per a organismes de menys de 10 micres. I, per un altre, reclamen límits concrets per a espècies d'algues nocives, independentment de la seua grandària, de la mateixa manera que ja es fa amb bacteris com a ‘Escherichia coli’ o ‘Vibrio cholerae’.

En definitiva, si sabem que hi ha espècies tòxiques o productores de floracions que són presents de manera recurrent en els ports, no té sentit que no existisca cap restricció específica per a elles.

El treball també assenyala una altra debilitat del sistema actual: les proves de certificació dels equips de tractament d'aigua de llast es realitzen en condicions de laboratori que poc tenen a veure amb la realitat. En la majoria dels ports, les concentracions de fitoplàncton són molt inferiors a les que s'usen en els assajos, la qual cosa genera una falsa sensació de seguretat sobre l'eficàcia dels sistemes.

Ciència al servici de la bioseguretat marina

Per a dur a terme este estudi, l'equip d'investigació va combinar tres metodologies: microscòpia òptica, anàlisi de pigments per HPLC i seqüenciació genètica mitjançant eDNA metabarcoding. Eixa estratègia multimètode va permetre detectar tant l'abundància com la diversitat d'espècies presents, incloses moltes que passarien desapercebudes amb tècniques convencionals.

La combinació d'enfocaments va permetre, per exemple, identificar espècies de xicoteta grandària que no entren en el radar de les regulacions actuals, però que són clau en la dinàmica dels ecosistemes portuaris.

Un repte de futur

L'estudi forma part del projecte ECOTRANSEAS, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, en el qual han col·laborat la Universitat de Cadis i la Universitat Politècnica de València, i és un exemple de com la investigació universitària contribuïx a anticipar riscos globals.

En un context de canvi climàtic i augment del comerç marítim, el risc de dispersió d'espècies invasores i algues nocives a través de l'aigua de llast no farà més que créixer. Per això, els autors insistixen que és necessari adaptar la normativa internacional a la realitat científica actual i desenrotllar ferramentes de detecció ràpida que permeten actuar a temps.

Referència:

Jone Bilbao, Christina Pavloudi, Sergio Seoane (2026) Unseen threat: Persistent picophytoplankton and harmful algae challenge ballast water management in major Spanish ports Marine Pollution Bulletin