El biòleg valencià Vicente Palacios porta des de l’any 1998 estudiant a aquests grans carnívors capaços de suscitar al mateix temps simpatia a les ciutats però aversió al camp
L’any 2015 el biòleg Vicente Palacios va llegir la seua tesi doctoral titulada Comunicació acústica en el llop ibèric (Canis lupus). Aquest estudi va descriure, per primera vegada, el cor d’udols que emeten els llops ibèrics. Fins a la data la major part d’aquests estudis s’havien centrat generalment en llops nord-americans. «Actualment una part de la tesi doctoral l’estem aplicant en la gestió i conservació dels llops. Per exemple utilitzem els cors dels seus udols per obtenir informació sobre el seu èxit reproductor i estimar el nombre de ramats. Analitzem els enregistraments dels seus udols per obtenir informació sobre un nombre mínim d’individus i el més important, detectar si hi ha cadells perquè això vol dir que hi ha una rajada de llops», ha precisat Palacios. Però abans de convertir-se en doctor en Biologia per la Universitat de València, Vicente Palacios ja feia 17 anys que es movia entre llops al nord del riu Duero, la frontera fluvial que marca la presència d’aquest gran carnívor a la península Ibèrica. Avui en dia les rajades més importants viuen confinades a les comunitats autònomes del nord-oest d’Espanya. De fet Palacios està present des de l’any 1998 en qualsevol treball professional o acadèmic relacionat amb els llops allà on aquests grans carnívors salvatges viuen de manera regular. En l’actualitat està a punt de finalitzar el treball de camp d’un projecte d’investigació que estudia per primera vegada la interacció entre llops i gossos de custòdia de bestiar, per aprendre a treure el màxim profit a aquesta mesura de protecció. L’estudi està dirigit pel professor José Vicente López Bao de la Unitat de Recerca en Biodiversitat de la Universitat d’Oviedo (UO-CISC-PA). El projecte finançat per la Fundació BBVA estudia la dinàmica de la interacció entre llops i gossos. El grup d’investigació ha seleccionat una regió entre Lleó i Zamora amb gran presència de llops. L’objectiu principal és marcar 6 exemplars amb collarets GPS-UHF en tres ramats propers. També a 60 gossos de raça mastí espanyol que custodien bestiar oví al territori ocupat per diverses rajades de llops. «El nostre objectiu és comprovar el paper que tenen els gossos mastins a l’hora de protegir els diferents ramats de l’atac dels llops. Hem entrevistat a més de 100 ramaders d’ovelles i vaques. Volem veure la seua efectivitat i utilitat, el que opinen els pastors que utilitzen gossos, el cost de mantenir els gossos i si realment els val la pena aprofitar aquest recurs de protecció», ha indicat Vicente Palacios. Al llarg d’aquests 20 anys el biòleg valencià ha realitzat multitud de treballs relacionats amb la gestió del llop a comunitats autònomes com Galícia, Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó. També ha participat en un projecte Life per detectar la presència d’aquests mamífers carnívors entre Portugal i Salamanca, ha intervingut en diversos censos de llops nacionals, autonòmics i locals, fins i tot ha investigat l’efecte dels parcs eòlics sobre aquests animals.
Llops a la Comunitat Valenciana
Fa gairebé un segle que els llops van desaparéixer del territori valencià. Des de fa uns pocs anys han iniciat una subtil millora de la població i una tímida expansió cap al sud del riu Duero. De fet recentment s’han detectat llops a Àvila, Segòvia i Madrid. La Comunitat Valenciana, com a molts altres territoris espanyols, està patint un gran despoblament a les zones rurals que provoca un canvi en el paisatge. El bosc i el matoll ocupen zones que abans es conreaven o es pasturaven. Aquest nou hàbitat és propici per a animals que són presa del llop ibèric com el cabirol o el porc senglar. «Confiàvem que el llop s’expandís també pel sistema ibèric i arribés a la Comunitat Valenciana. Però tot fa indicar que aquesta expansió és més lenta del que podria semblar en un principi tot i que no hi ha cap dubte que en un futur si es donen les condicions, pot arribar de forma natural, el que no sabem dir és si d’aquí 5, 10 o 40 anys, però el llop arribarà», ha puntualitzat Palacios. La futura arribada del llop a la Comunitat Valenciana pressuposa una disjuntiva clara entre els habitants de les ciutats i dels pobles de l’interior. «Nosaltres a les ciutats t’assegure que estem preparats per a rebre de nou al llop però la qüestió és saber si ho està la gent que viu al camp i la resposta és que no. Els conflictes es donen principalment en aquelles zones on havia desaparegut el llop i ara, de nou, torna a ocupar el territori. Perquè es perd la forma de manejar el bestiar. Si hi ha llops i els ramaders no volen patir danys hauran de fer canvis en el maneig del bestiar i això és molt complicat per a determinades espècies. El futur del llop estarà on hi hagi pocs problemes amb els ramaders”, ha conclòs Palacios.
