Investigadors de la Universitat d'Alacant (UA), en col·laboració amb investigadors de la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH) i del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) han desenrotllat la primera base de dades que quantifica els servicis ecosistèmics que les aus natives d'Espanya proporcionen a les persones i al medi ambient. L'estudi, publicat en Ardeola: International Journal of Ornithology, presenta ServiBirds, una ferramenta pionera que avalua el paper ecològic, cultural i econòmic de 378 espècies d'aus pertanyents a 73 famílies.

El treball, liderat per Esther Sebastián-González, del Departament d'Ecologia de la UA, analitza 12 tipus de servicis ecosistèmics —de provisió, regulació i culturals— que les aus oferixen a la societat. Entre ells s'inclouen el control de plagues, la dispersió de llavors, el reciclatge de matèria orgànica, el valor estètic, artístic i ecoturístic, així com la seua importància com a espècies cinegètiques o simbòliques.

“Les aus són essencials per al benestar humà: regulen processos ecològics clau i a més inspiren la nostra cultura, l'art i el turisme”, expliquen els autors en este estudi.

L'anàlisi mostra que totes les espècies d'aus aporten algun tipus de servici ecosistèmic, i que més del 60% contribuïx a quatre o més servicis distints. Entre les espècies més rellevants destaquen la blanca comuna (Pica pica) i la merla comuna (Turdus merula), que proporcionen múltiples servicis de regulació, i el voltor (Gyps fulvus), que sobreïx pel seu paper en l'eliminació de carronya. En l'àmbit cultural, espècies com la perdiu comuna (Alectoris rufa), l'àguila reial (Aquila chrysaetos) o la cagarnera (Carduelis carduelis) destaquen per la seua rellevància estètica, artística i ecoturística. L'estudi subratlla que el valor de les aus va més enllà de la biodiversitat: també té repercussions econòmiques i socials, especialment en el turisme ornitològic.

“ServiBirds ens permet identificar quines espècies són claus per al manteniment dels ecosistemes i com la seua conservació impacta directament en la qualitat de vida humana”, afigen els investigadors. A més d'oferir un marc de referència per a Espanya, l'enfocament de ServiBirds pot aplicar-se en altres regions i grups taxonòmics, servint com a ferramenta per a gestionar i conservar la biodiversitat de forma més efectiva.

L'estudi apareix en el recentment publicat volum de gener de la nostra revista científica Ardeola: International Journal of Ornithology i ha sigut dut a terme per un equip compost pels investigadors Esther Sebastián-González, Susana Carrión, Germán López-Iborra, Claudia Pérez, Gloria Rocher, José García-Rodríguez i Adrian Orihuela-Torres del Departament d'Ecologia i del Departament de Tecnologia Informàtica i Computació de la UA, els investigadors de l'àrea d'Ecologia de la UMH José Antonio Sánchez Zapata, Francisco Botella i Juan Manuel Pérez-García, i Cristian Pérez-Granados del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i forma part del projecte CHAN-TWIN, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats amb fons NextGeneration (TED2021-130890B-C21).

ARTICLE