L'ús de tècniques pròpies de laboratoris de biologia ha sigut clau per a desenrotllar el projecte ‘Salvem els fotos’, una iniciativa que ha tractat 350.000 imatges afectades per la Dana durant 15 mesos amb un cost total de 182.000 euros aportats exclusivament per donants particulars. El treball de fins a 130 voluntaris i la implicació de les seues mestres ha sigut decisiu per a recuperar la memòria gràfica de milers d'afectats per la inundació.

‘Salvem els fotos’ és una iniciativa de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València que va sorgir espontàniament gràcies a l'impuls dels alumnes d'Esther Nebot, professora del departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals, que havien acabat el curs de conservació d'imatges fotogràfiques a penes uns dies abans de la Dana que va assolar el sud de la ciutat de València a l'octubre de 2024. La inundació va arrossegar pels carrers àlbums familiars, fotografies emmarcades i calaixos replets d'instantànies que immortalitzaven moments assenyalats en les vides dels seus propietaris. Els alumnes que eren veïns de les localitats afectades xipollejaven desesperats entre fotografies negades, els mateixos suports d'imatge que els havien ensenyat a protegir, fins que Belles Arts va convidar als afectats a entregar les seues fotos danyades per a intentar recuperar-les, per a conservar la memòria.

Veïns que havien vist córrer les imatges de la seua vida al capritx de l'aigua van entregar 350.000 fotografies més o menys danyades als voluntaris que s'oferien per a intentar recuperar-les. La primera tasca va ser identificar al propietari de cada àlbum i cada imatge. Es va idear un codi alfanumèric per a associar cada foto al seu propietari.

Les fotos arribaven cobertes de fang, havien caigut al sol però encara estaven humides, amb restes vegetals entremesclades. Les fotos, una mescla d'albúmina, gelatina i paper, eren el perfecte caldo de cultiu per a fongs i bacteris de tota índole. La protecció mediambiental dels documents gràfics era primordial. La intervenció de Pilar Bosch, llicenciada en Ciències Biològiques i professora del departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Facultat de Belles Arts, va ser decisiva. Els voluntaris es van trobar amb lots de fins a un centenar de fotografies adherides entre si. Per a separar-les i netejar-les simultàniament es va recórrer a un tensioactiu aniònic d'ús habitual en la indústria fotogràfica, a un altre tensioactiu no iònic i a glicerina.

Una vegada separades, va caldre assecar-les. Es van col·locar els originals entre paper assecant i cartó i es van disposar per a ser ventilats. El volum de material va obligar a disposar els paquets en congeladors. Una firma estatunidenca va prestar mitja dotzena, un particular, altres dos, així fins a la dotzena de congeladors que van conservar el material mentres els entre 80 i 130 alumnes i voluntaris que van participar en el rescat actuaven sobre cada fotografia.

Bosch explica que per a acabar la neteja calia tractar les fotos però sense humitejar-les: “Recorrem a hidrolatos, amb uns polvoritzadors per impulsos d'ultrasons apliquem sobre les imatges olis essencials. El que millor funcionava era el d'orenga”. L'equip va comprar diversos polvoritzadors dels quals s'usen en aromateràpia o per a ambientar i, una vegada impregnades les fotos, els voluntaris tractaven cada foto amb hisops, cotó, per a eliminar impureses. Va sorgir un problema. Els voluntaris, jóvens en la seua immensa majoria, sentien una intensa aroma a pizza en impregnar les fotos amb essència d'orenga i “els entraven ganes de menjar”, assegura Nebot.

Les organitzadores de l'equip de treball, amb Pilar Soriano, subdirectora del departament de Conservació, al capdavant, van aconseguir contractar en pràctiques a tots els voluntaris amb una remuneració mensual de 400 euros per cap i el reconeixement acadèmic dels seus servicis.

Nebot explica que en molts casos només van poder recuperar la imatge digitalitzada de moltes fotografies, “la memòria”, perquè els suports estaven molt danyats. “Quan una fotografia es deteriora molt, l'última capa que sobreviu és de color groc”, detalla. Així, moltes fotografies que s'han recuperat tenien taques grogues en les vores o en algunes zones.

Una vegada digitalitzades, alumnes del màster d'Intel·ligència Artificial i Reconeixement d'Imatges, van desenrotllar una ferramenta per a ‘netejar’ les fotografies que van anomenar Rebrot. Entre les instruccions que seguix l'instrument és clau suprimir les taques grogues. En la immensa majoria dels casos els resultats són magnífics, però també sorgixen sorpreses. El grup d'amics que mostra orgullós a la cambra la paella que acaben de preparar i que es disposen a menjar es troba que, tractada per Rebrot, la protagonista central de la foto desapareix: la paella és groga, ha de ser eliminada.

Després de 15 mesos de treball, milers de veïns afectats per la Dana han aconseguit recuperar les imatges que guardaven moments claus de les seues vides. De 350.000 imatges documentades, s'han extraviat a penes una desena. Tot el treball s'ha sufragat amb aportacions particulars. Ni la Generalitat Valenciana ni el ministeri de Ciència i Tecnologia ni cap administració pública han aportat un euro. El xef José Andrés va pagar els suports en els quals s'han entregat les fotos als afectats, àlbums senzills i neutres. Cada foto s'ha fixat sobre paper amb suports en cada cantonada. La Fundació Barreiros va aportar 20.000 euros en un moment en què les organitzadores del treball creien que anaven a haver de detindre'l. El cost final ha sigut reduït, però només perquè el temps regalat pels alumnes i les seues mestres ha sigut essencial.