La llista d'espera per a accedir al Grau de Biologia en la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València era de 1.867 aspirants sense plaça a principis del curs 2025/2026. En el Grau de Biotecnologia s'elevava a 1.996. Però en el de Bioquímica arribava a 2.184 el nombre d'aspirants sense plaça. Només descendia a 639 en el Grau de Ciències Ambientals. Les dades es repetixen des de fa anys i la Universitat de València ha assumit la necessitat d'ampliar les instal·lacions de la Facultat de Ciències Biològiques al Campus de Burjassot.

Ismael Mingarro, degà de Ciències Biològiques, celebra que s'haja previst una inversió de 40 milions d'euros per a alçar un nou edifici de 17.000 metres quadrats en sis plantes que permetrà ordenar les instal·lacions que depenen de la facultat i cobrir les seues necessitats actuals. Això sí, l'edifici s'inaugurarà en 2029 si tot va com està planejat.

Mingarro celebra l'aposta de la Universitat de València i mostra el magatzem i l'edifici provisional que alberga algunes instal·lacions de l'actual facultat i que seran substituïts per “un dels edificis de major complexitat en tot el campus”. “A la fi dels anys setanta, quan es va inaugurar el campus de Burjassot, es van alçar ací sis edificis: dos per a Físiques, dos per a Químiques i, per primera vegada com a entitat independent, dos per a Ciències Biològiques”, explica Mingarro, “hui dia, la facultat de Biològiques té el doble d'alumnes que les de Físiques i Químiques juntes”.

El degà recorda que després es va construir l'edifici de Matemàtiques, com les diferents facultats es van repartir un altre edifici de nova construcció finançat amb fons europeus per a ser destinat a investigació, com el Museu de Ciències Naturals de la Universitat de València es va instal·lar en la cafeteria que compartien totes les facultats quan es va poder alçar una nova, com va desplaçar el seu despatx a un altre edifici compartit per a instal·lar un altre laboratori, etcètera, etcètera. “No cabem i és un trastorn per als alumnes haver d'anar d'un edifici a un altre”, diu Mingarro.

El projecte és ambiciós i revela el creixent interés de les Ciències Biològiques entre els estudiants, però la previsió és que permeta cobrir les necessitats actuals, poc més. El degà esvara que tal vegada seria interessant recórrer a la figura del patrocini privat per a atendre necessitats futures. “Als Estats Units és molt freqüent que grans centres d'investigació tinguen nom particular, un gran industrial decidix fomentar la investigació bioquímica i dona uns laboratoris a canvi que es criden igual que ell”, apunta Mingarro, “ací encara arrosseguem una cultura de l'estrictament públic que tal vegada no és molt d'acord amb els temps que corren”. De moment, el degà no oculta el seu entusiasme per la inversió pública reservada per a millorar l'experiència dels futurs biòlegs.