La Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació ha presentat el pla de conservació del linx ibèric en la Comunitat Valenciana, que inclou el primer estudi tècnic per a la seua reintroducció en 2028 i consolidar la presència estable d’esta espècie emblemàtica en el territori, i marca una fita en la política autonòmica de conservació de la biodiversitat.

Així ho ha destacat el vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, durant la presentació del pla, en el qual ha subratllat que “es tracta d’un projecte rigorós, amb una sòlida base científica, que ens permetrà prendre decisions fonamentades i responsables”.

A l’acte, que ha tingut lloc en el Parc Natural de la Serra de Mariola, han assistit també la secretària autonòmica de Medi Ambient i Territori, Sabina Goretti Galindo, així com el seu antecessor en el càrrec i actual comissionat de la Recuperació, Raúl Mérida, i el director general de Medi Natural i Animal, Luis Gomis.

Tal com ha explicat el vicepresident, la iniciativa s’alinea plenament amb l’Estratègia nacional per a la conservació del linx ibèric 2024, que identifica la Comunitat Valenciana com un territori amb potencial real per a allotjar poblacions estables de l’espècie. Este escenari es veu, a més, secundat pels indicis recents de presència del felí en les tres províncies. El més recent va ser fa uns mesos en l’Alt Vinalopó. Durant 2025, alguns exemplars s’han establit durant períodes prolongats, tal com es desprén del seguiment intensiu realitzat per agents mediambientals de la Generalitat.

Viabilitat del linx ibèric

L’estudi, que ja està en marxa, serà la base per al projecte ja que analitzarà aspectes clau per a la viabilitat del linx ibèric, com la idoneïtat de l’hàbitat, la disponibilitat de preses i la connectivitat ecològica, així com factors socials i territorials.

L’objectiu és identificar àrees viables que contribuïsquen a connectar les poblacions del sud-est peninsular i reforcen la viabilitat genètica i demogràfica de l’espècie en la Comunitat Valenciana, aplicant en tot moment el principi de precaució i prioritzant la prevenció de riscos. Les tres províncies presenten espais potencials i serà l’estudi el que determine les àrees més idònies.

Martínez Mus ha recordat que el linx ibèric, a més de ser una de les espècies més representatives per la seua recuperació després d’haver estat en perill crític d’extinció, “és una espècie clau per a l’equilibri dels ecosistemes mediterranis”. La seua presència contribuïx a regular les poblacions de preses, millora la salut del territori i actua com un indicador de la qualitat ambiental. “Protegir el linx és protegir el conjunt de l’ecosistema”, ha assenyalat.

El projecte es desenrotllarà amb una gestió eficient dels recursos públics i comptarà amb finançament europeu Next Generation EU, la qual cosa reforça el compromís de la Generalitat amb una conservació basada en el rigor tècnic i en la inversió de futur. “Avancem cap a una Comunitat Valenciana encara més compromesa amb el seu medi natural, des de la convivència equilibrada entre naturalesa i territori”, ha afirmat el vicepresident.

Finalment, Martínez Mus ha agraït el treball de la Direcció General de Medi Natural i Animal, del personal tècnic del Servici de Vida Silvestre i de la Xarxa Natura 2000, així com de totes les persones implicades en l’impuls del projecte. “El treball de tots vosaltres és clau perquè iniciatives d’esta rellevància es desenrotllen amb la màxima solvència tècnica i amb una visió a llarg termini”, ha conclòs.

Linx ibèric

El linx ibèric és una espècie endèmica de la península Ibèrica que, fins a mitjan segle XIX, ocupava gran part del seu territori. No obstant això, al començament d’este segle la seua situació era crítica i en 2002 la població s’havia reduït a només un centenar d’exemplars, concentrats en dos nuclis aïllats a Doñana i Sierra Morena, la qual cosa va motivar la seua inclusió en el Catàleg espanyol d’espècies amenaçades com a espècie en perill d’extinció.

Des de llavors, els programes de conservació han permés una notable recuperació, i han arribat en l’actualitat a més de 2.400 exemplars a Espanya. En la Comunitat Valenciana no hi ha poblacions estables, però durant els últims anys és cada vegada més habitual que hi haja exemplars que hagen passat diferents períodes en zones de les tres províncies.