Investigadors de la Universitat de Cadis determinen la freqüència d'entrada d'escombraries en la mar Mediterrània
Un equip d'investigació de la Universitat de Cadis ha combinat imatges de satèl·lit i models matemàtics per a identificar l'origen i les causes de la formació de fileres de residus flotants en la conca mediterrània nord-occidental. Esta tecnologia permet reconstruir una línia temporal detallada del procés i mostra com els esdeveniments climàtics extrems, principalment pluges torrencials, poden injectar grans quantitats d'escombraries al medi marí. Durant els 3 mesos analitzats, els experts van calcular l'entrada de 50 tones de deixalles a la mar, la gran majoria concentrada en un esdeveniment d'entrada de tan sols tres dies de duració.
El grup d'investigació de la Universitat de Cadis ‘Estructura i dinàmica d'ecosistemes aquàtics’ ha dissenyat un sistema que establix una línia temporal per a detectar i monitorar els residus al Mediterrani. Per a això, ha aplicat una tècnica basada en imatges satel·litàries i models matemàtics. La metodologia analitza com i quan esdeveniments climàtics extrems, principalment pluges torrencials, introduïxen grans quantitats d'escombraries mar endins que s'agreguen en forma de fileres, denominades regueres.
En concret, l'estudi mostra com l'entrada de plàstic a la mar està fortament regulada pels esdeveniments de fortes pluges i la crescuda de nivell dels rius. En xifres, els experts van detectar l'entrada de 50 tones d'escombraries en 90 dies, corroborant així que el Mediterrani és una gran zona d'acumulació d'escombraries del món, com ja reflectiren en un estudi previ on van elaborar el primer mapa global d'acumulació de deixalles plàstiques flotants.
La millora d'esta ferramenta predictiva, actualment en proves de desenrotllament, permetrà anticipar amb diversos dies de marge després de la detecció d'una borrasca l'arribada de residus a les platges, facilitar tasques de neteja i posar en marxa mesures de contenció ambiental.
Segons els resultats d'este estudi, titulat ‘Storyline of an event of marine litter input and windrow formation in the Northwestern Mediterranean Siga’ i publicat en la revista Marine Pollution Bulletin, les regueres d'escombraries marines són filaments d'alguns metres d'amplària que poden aconseguir més de 20 quilòmetres de longitud, acumulant en el seu interior plàstics, restes vegetals, pol·len i fins i tot mucílag marí, una espècie d'espuma persistent formada en aigües sobrecarregades de nutrients com a resultat del clima càlid i la contaminació de l'aigua.
Totes eixes escombraries marines entra en la mar a través de polsos, és a dir, de manera intermitent. A més, estos polsos que injecten escombraries en la mar es registren després d'algun esdeveniment climàtic extrem, com per exemple fortes pluges.
En concret, l'estudi reflectix que la major part de les escombraries entra a la mar durant la denominada first flaix —la primera crescuda després de pluges intenses— en tot just hores o pocs dies. “Els rius curts i les àrees urbanes responen quasi immediatament, mentres que els polsos de descàrrega d'escombraries des de grans rius com el Roine presenten un retard de dos a tres dies respecte al pic de pluges”, explica a la Fundació Descobrix l'investigador de la Universitat de Cadis Andrés Cózar, autor de l'estudi.
‘Storyline’ oceanogràfic
Per a arribar a estes conclusions, els investigadors van analitzar cada dia durant tres mesos consecutius diferents variables d'un episodi concret ocorregut en el Mediterrani nord-occidental.
Per a això, van aplicar per primera vegada en oceanografia la metodologia denominada storyline, utilitzada en climatologia com una ferramenta clau per a fer més tangibles i comprensibles els esdeveniments climàtics extrems. Este enfocament, aplicat a l'oceanografia i en este cas concret del monitoratge d'acumulacions d'escombraries marines, facilita la reconstrucció de la línia argumental completa d'un esdeveniment extrem, des de la formació de les borrasques fins a la dispersió final de les escombraries en mar oberta.
Durant l'estudi, els experts van caracteritzar les condicions climatològiques de la zona des de la qual va entrar la borrasca. També van observar els efectes de la pluja, com responien els rius a les *correntías i van continuar observant el desplegament de les escombraries. “La utilització de satèl·lits oferix una visió de l'oceà que no és possible tindre des d'un vaixell. Així comprovem que els residus es van dispersar i van arribar a aconseguir fins a 300 quilòmetres de distància des de la costa, i que dies més tard, part d'ells van ser retornats a les platges”, comenta l'investigador de la UCA.
n concret, durant els 90 dies d'estudi, els experts van xifrar en 50 tones les escombraries que va entrar a la mar des de la terra. “De tota esta quantitat, 26 tones, el 52% del total, corresponia a material flotant. D'elles, el 32% aproximadament acabaria afonant-se progressivament, mentres que el 68% acabaria arribant a les platges. Les altres 24 tones restants es van depositar directament en els fons marins pròxims a costa”, quantifica Cózar.
L'objectiu d'este nou enfocament se centra en comprovar la correlació entre fenòmens climàtics, hidrològics i oceanogràfics, per a poder previndre conseqüències mediambientals irreversibles. “Les regueres d'escombraries són estructures formades en la superfície de l'oceà que poden acumular plàstics, restes vegetals, trossos de canyes, al·luvions de lúas, pol·len i fins i tot mucílag marí, també anomenat moc marí, una substància que forma sovint grans quantitats d'espuma i que és conseqüència de la proliferació massiva d'algues, l'augment de la temperatura de l'aigua i la contaminació”, especifica Cózar.
Cada dos anys
Quant a la freqüència amb la qual es produïxen estos polsos extrems d'entrada d'escombraries de terra a mar, els experts han corroborat que esdeveniments d'esta magnitud ocorren, en mitjana, cada dos o tres anys al Mediterrani. “No obstant això, un sol episodi de gran intensitat pot alterar significativament els patrons d'acumulació observats”.
En este sentit, els experts han reafirmat la classificació del Mediterrani com la sexta gran zona d'acumulació de plàstic, ja assenyalada en investigacions prèvies realitzades per este grup d'investigació.
Juntament amb estes conclusions, els investigadors han comprovat a més que les regueres es poden estendre algunes desenes de quilòmetres en la mar, equivalents. “Encara que el seu ample sol rondar els 10 metres, la seua longitud pot ser extraordinària: el rècord documentat al Mediterrani supera els 20 quilòmetres, la qual cosa equival a la longitud de ciutat de Màlaga”, indica *Cózar.
Futurs passos: cap a un sistema predictiu
Segons inclouen els autors en la seua publicació, este treball compta amb finançament de la Conselleria d'Universitat, Investigació i Innovació de la Junta d'Andalusia i de l'Agència Espacial Europea i es troba en fase experimental en camp.
El següent pas en el qual treballen els experts se centra en desenrotllar un sistema que automatitze de manera global la descàrrega i anàlisi d'imatges, així com la possibilitat de generar alertes primerenques i oferir informació en temps real a les administracions. “Pretenem que esta metodologia siga capaç d'anticipar, amb diversos dies de marge després de la detecció d'una borrasca, l'arribada d'escombraries a platges concretes, facilitant tasques de neteja i mitigació”, conclou Cózar.
En paral·lel, este grup d'investigació està treballant en la recuperació i obtenció de noves dades hidrològiques i ecològics de la llacuna de la Janda, hui dessecada, que se situava entre els termes municipals de Vejer de la Frontera, Benalup-Casas Viejas i Tarifa.