El pròxim 28 de novembre s'inaugura la rehabilitació de l'església dels Sants Joans i ha sigut decisiva per a la neteja dels frescos de Palomino que ocupen la volta l'ajuda de bacteris, bacteris entrenats per a desenrotllar en tres hores un treball que a un restaurador li hauria portat hores de bisturí. Bacteris entrenats en tot just 24 hores per a obtindre el carboni que necessiten del producte que volem degradar, en el cas de l'església dels Sants Joans, bacteris entrenats per a destruir cua de conill aplicada fa més de seixanta anys, solidificada, insoluble i impenetrable sense l'ajuda de microorganismes.

L'origen de la bioneteja és la bioremediación d'aigües, el combat als abocaments de petroli amb microorganismes capaços de degradar el quitrà. Pilar Bosch, llicenciada en Ciències Biològiques i en Belles Arts, pertany a tota una saga de restauradors i va abordar amb èxit els problemes als quals es van enfrontar els professionals que intentaven restaurar els frescos de la volta de l'església dels Sants Joans.

Pilar Bosch ocupa un despatx a la Ciutat Politècnica d'Innovació, on envoltada de matrassos i de plaques de cultiu de bacteris, explica: “Els frescos dels Sants Joans van ser arrancats en els anys seixanta perquè havien patit un incendi durant la Guerra Civil. En aquell moment estava de moda arrancar. Era una manera d'intervindre en eixa època. Per a arrancar posaven una tela i una capa de cola de conill, un material que s'adherix al teixit i en arrancar t'emportes la capa pictòrica i en la paret només queda el mur. Era un equip de Barcelona. Se'l van emportar a Barcelona i es va intervindre allí. Van col·locar les pintures sobre uns panells i la van tornar a portar ací. En el trajecte d'anada i tornada es va perdre molta informació i els mitjans llavors no eren els millors.

Quan ens va arribar a nosaltres la proposta d'intervenció, les pintures estaven plenes de restes de cua i també sutge, fruit de l'incendi. Si retires la cua immediatament després de fer l'arrancada és molt senzill, és soluble i es desfà amb aigua calenta. Però quan han passat un munt d'anys, s'han produït diverses intervencions i hi ha hagut un munt de processos físic químics, la cola s'endurix i es torna insoluble. No hi havia manera de retirar-la amb medis físics i mecànics normals perquè calia rascar i era un procés molt complex.

Jo estava fent l'estudi del biodeterioro de l'església i em van comentar l'assumpte. Va coincidir que vaig ser a Barcelona a un congrés on Giancarlo Ranalli, un investigador i biòleg italià molt important, va presentar el seu treball amb bacteris en les pintures arrancades del Camposanto Monumentale de Pisa, que van patir un incendi en la Segona Guerra Mundial.

Això és el que em passa a mi, em vaig dir. Vaig anar a parlar amb ell. Després me'n vaig anar a Pisa, vaig aprendre la tècnica i després la vaig adaptar i vaig millorar per a aplicar-la ací, a València. Vaig haver de canviar el sistema d'aplicació perquè treballem in situ. Vam anar perfeccionant el sistema i ara la utilitzem com una tècnica més de restauració”.

Com arranca la bioneteja?

“Busquem microorganismes en la naturalesa que produïsquen reaccions metabòliques que ens puguen afavorir a nosaltres per a netejar determinades substàncies. Per exemple: Hi ha organismes que mengen cola, uns altres mengen inflorescències uns altres mengen paper. No mengen, ells produïxen els enzims que els van deteriorant, excreten els enzims que trenquen les cadenes que componen eixa cua, la van tallant en trossets i després és molt fàcil llevar-la. Per a aplicar la bioneteja usem unes algues marines que s'utilitzen en cuina per a fer gelatines o melmelades i este producte ens permet aplicar els bacteris i donar-los la humitat que necessiten perquè es mantinguen vives sense que la humitat penetre les capes profundes de la pintura i afecten la fusta”.

Són bacteris entrenats.

“Els bacteris aprenen a menjar cua. Les pose a créixer en un matràs amb un mitjà mineral bàsic i cua. De manera que tenen els minerals que necessiten per a créixer i la font de carbó la que han de traure de la cua. També hem netejat a l'església inflorescències salines, que són principalment nitrats, i llavors utilitze bacteris desnitrificants, bacteris que són capaços de transformar els nitrats en nitrogen. Per a créixer els done un altre medi de cultiu que els obliga a menjar nitrats. Amb esta fórmula els bacteris fan el seu treball en tres hores. No estem usant productes químic tòxics ni mitjans físic químic o mecànics agressius. L'alternativa és un restaurador amb un bisturí retirant-lo. I cal tindre en compte que la volta de l'església dels Sants Joans té quasi 500 metres quadrats”.

La inauguració de la rehabilitació de l'església dels Sants Joans serà la posada de llarg de la tècnica desenrotllada per Pilar Bosch, però sistemes similars prometen futures intervencions. A València s'ha aplicat la mateixa tècnica en algunes llunetes de l'església de Sant Nicolás que també es van arrancar amb cua de conill.

L'equip de Pilar Bosch ha fet proves de bioneteja en els ponts de Serrans i de la Trinitat per a combatre inflorescències salines, el mateix que a Santiago de Compostel·la.

“En estos moments”, compte, “desenrotllem un projecte que finança el ministeri per a buscar bacteris capaços de netejar grafitis i resines. Estem en una fase preliminar. El grafiti és molt complex. La seua constitució té diferents resines, pigments, additius… Entre les resines n'hi ha acríliques, metrocelulósicas, hi ha una gran varietat. Hem de trobar el microorganisme capaç de degradar eixes substàncies, que no siga patogen i que no exporule, que no genere espores per a evitar que puguen reproduir-se més avant”.

Altres investigadors li han obert camí: “Hi ha molta bibliografia sobre microorganismes capaços de degradar diferents productes”.

“Va haver-hi una època en la qual usava molt una resina que es diu paraloid, però amb el temps esgrogueïx”, seguix, “hem trobat bacteris en el paraloid que cultivem ara perquè ja sabem que són bones per a eliminar eixa capa”.

I explica que “a Itàlia s'usen estos sistemes de bioneteja per a llevar crostes negres en els monuments, crostes que es formen per la contaminació, els sulfats de l'ambient. S'usen bacteris capaços de degradar els sulfats però han de treballar diversos dies”.

El seu equip treballa ara amb productes elaborats per a protegir monuments a la intempèrie i la Ciutat Politècnica de la Innovació li permet acudir a un laboratori químic pròxim on li subministren nanopartícules com el que li demana sucre al veí.

“La possibilitat de restaurar llenços de Goya es complica perquè els pigments poden ser nocius per als bacteris”, afig.

El públic no acaba d'assimilar les virtuts dels bacteris, la gent pensa que són nocives, “per això m'agrada recordar el saludables que poden ser els probiòtics”, conclou.

ELS PROBIÒTICS DE L'ART