Davant l’allau descontrolada de projectes eòlics i fotovoltaics, el Col·legi Professional de Biòlegs d’Aragó (COPBA) demanda una moratòria a les noves autoritzacions fins que existisca en la nostra Comunitat Autònoma una planificació territorial adequada d’aquests projectes.
L’absència d’una ordenació del territori davant el repte de la implantació d’energies renovables per a combatre el canvi climàtic, ens ha posat en una nova situació que està portant a un punt de difícil retorn.
Una gran part dels projectes s’estan declarant d’interés general i/o autonòmic, l’interés públic i social és inherent a la seua naturalesa, malgrat emplaçar-se sobre territoris on ja estan assentades o s’estan impulsant un altre tipus d’activitats econòmiques per al desenvolupament de l’economia local, com les turístiques o les agrícoles. És per això que uns certs ajuntaments estan mantenint moratòries per a evitar l’arribada d’aquests megaprojectes mentre es modifiquen els planejaments urbanístics, única mesura que tenen per a contrarestar aquest desistiment administratiu de funcions del Govern d’Aragó.
La necessària descarbonització de l’economia mitjançant la generació d’energia amb projectes que recórreguen a recursos renovables, ha d’estar planificada atenent l’ordenació d’usos pròpia de la planificació territorial i no deixant al marge l’ordenació dels usos en el territori, els recursos intangibles que provenen dels serveis que generen els ecosistemes naturals, la prevenció i control de la contaminació i la protecció i recuperació de la biodiversitat.
És imprescindible aplicar actuacions sostenibles de mitigació i adaptació a l’efecte del canvi climàtic, que per tant no han d’oblidar la necessària transició a una economia circular, una transició socialment justa, i completada amb la ineludible transició ecològica fonamentada en el pacte verd europeu.
La implantació d’aquestes fonts d’energia a gran escala genera múltiples tensions socials davant un canvi del règim productiu allí on s’assentisca, que passa de ser agrari a industrial, generant un panorama tremendament preocupant.
L’ocupació es dirigeix sobretot als terrenys de la denominada Espanya buidada, amb l’objectiu d’exportar l’energia, mitjançant llargues línies elèctriques, als centres de consum, obrint encara més la bretxa entre territoris despoblats
productors i àrees metropolitanes consumidores. Amb això s’origina un debat social sobre si els llocs de treball que es generen en fase d’explotació seran majors o menors que els que reste en implicar la pèrdua de llocs agropecuaris, i de l’emigració de la població rural a les ciutats, una vegada que s’asseguren una renda pel lloguer de les seues propietats utilitzades temporalment per a generar energies renovables.
Major està sent el descontentament encara en aquells territoris on els usos turístics representen i poden representar en el futur una important font d’ingressos i especialment de llocs de treball. És el cas de grans àrees de Terol, com el Maestrat i les diverses regions muntanyenques, i del Pirineu i Prepirineu, on una bona part de la seua societat es manifesta en contra. I és que, aquests megaprojectes suposen la transformació d’un territori com, per exemple, el controvertit clúster del
Maestrazgo, promogut per l’empresa Forestalia, que suposarà la construcció mitjançant 22 projectes de 161 molins de quasi 200 metres d’altura, 507 torres d’alta tensió, més de 180 km de línies elèctriques, 300 quilòmetres de camins i deu subestacions entre 1 i 15 ha.
L’elevat nombre d’expedients tramitats, així com la magnitud de molts dels projectes plantejats està col·lapsant als organismes públics en la nostra Comunitat Autònoma, sobretot a l’Institut Aragonés de Gestió Ambiental i a la Direcció General de Política Energètica i Mines, que ha de resoldre un escenari que oscil·la entre la simplificació administrativa, amb denúncies d'”excés de burocràcia”, i l’adequada valoració dels impactes amb denúncies d'”afeccions ambientals crítiques sense considerar”.
Les empreses promotores presenten a vegades documents amb escàs detall i de baixa qualitat, avantprojectes que, amb la corresponent absència de la definició i disseny de les accions, impliquen estudis d’impacte ambiental que desconeixen els
efectes que les accions esbossades poden generar sobre el medi ambient, com per exemple, entre altres, les superfícies d’afecció dels camins d’accés i talussos resultants en fase d’obres per al pas de transport pesat de gran envergadura, donada la grandària de les diferents components dels aerogeneradors, entre altres.
D’altra banda, es realitzen estudis d’impacte ambiental que únicament inclouen estudis parcials d’avifauna i quiròpters, indicant que s’entregarà l’estudi anual en la fase de seguiment una vegada implantades les instal·lacions, o no s’inclou
la presència d’àrees crítiques per a la fauna o de conservació per a la biodiversitat, fins i tot en espais naturals protegits i de la Xarxa Natura 2000. També es propicia l’ocupació de sòls amb valor edàfic, a més dels efectes perjudicials sobre territoris que presenten paisatges excel·lents en els quals fonamenten les seues activitats turístiques, entre altres.
La presentació d’aquests expedients, a vegades, no són més que parteixes de grans instal·lacions que es presenten de forma fragmentada malgrat tindre components compartits, com les línies d’evacuació d’energia o les subestacions. Aquesta divisió comporta menys limitacions quant a l’avaluació d’impacte ambiental es refereix, així com serveix per a emmascarar la valoració dels impactes acumulatius i prevaldre la valoració ambiental en el tràmit autonòmic, ja que presentats com un únic projecte correspondria a l’Estat la seua avaluació.
Flama també l’atenció la baixa transparència dels procediments. Es tracta d’uns terminis molt curts per a revisar la complexa documentació d’aquests projectes i efectuar les al·legacions pertinents, i a més en molts casos no s’informa les organitzacions directament afectades (comunitats de regants, Ajuntaments o els mateixos agricultors o particulars afectats).
Les fotovoltaiques requereixen àmplies superfícies, la qual cosa suposa la pèrdua d’hàbitat per a les espècies que les ocupen. Un dels grups amb major afecció actual i futura és el dels ocells esteparis més amenaçats, com sisó, ganga, xurra i pioc salvatge, les poblacions del qual ja es troben en una regressió molt perillosa gràcies a la intensificació agrària de les zones cultivades i l’escassetat de guarets, fins al punt que a Aragó bona part d’elles han perdut la meitat dels seus efectius en els últims deu anys.
Les centrals eòliques, d’altra banda, produeixen copioses baixes per col·lisió d’ocells i ratapinyades contra les seues pales. El Govern d’Aragó va informar les Corts que en els últims cinc anys (1/05/2016-30/04/2021) 1260 animals (919 ocells i 341 ratapinyades) havien mort en aerogeneradors segons dades del Centre de Recuperació de Fauna. Més problemàtic encara és comprovar en les memòries d’aquest Centre que tan sols l’any 2020, coincidint amb la posada en marxa de molts parcs eòlics, van ingressar morts en aqueix Centre més de 500 animals per aquesta causa quan només un any abans es van registrar 87. És segur que en 2021 les xifres seran molt majors a les de 2020.
Així i tot, aquestes dades només mostren la punta de l’iceberg, tenint en compte l’escassa detectabilitat i baixa permanència dels cadàvers que desapareixen a penes en dos dies, amb el que el nombre real de baixes a Aragó probablement aconsegueix diverses desenes de milers cada any. Especialment preocupant són aquelles espècies més sensibles al xoc amb aerogeneradors, com el milà real, el xoriguer petit i els voltors, principalment el voltor lleonat. Aquestes, així com diverses espècies de ratapinyades, que juguen un paper fonamental en el control biològic de plagues, podrien desaparéixer o convertir-se en vertaderes rareses en els llocs on s’implanten aquestes instal·lacions, la qual cosa obliga a prendre mesures correctores com més prompte millor.
Per tot això, el Col·legi Professional de Biòlegs d’Aragó requereix encaridament:
1. Exigir una moratòria a noves plantes solars i eòliques a Aragó, especialment les de major magnitud subjectes al procediment d’avaluació d’impacte ambiental, fins que existisca una planificació territorial adequada d’aquests projectes, tant autoritzats com sol·licitats, i que contemple conjuntament totes les mesures que hagen d’adoptar-se. Aquesta planificació ha de realitzar-se urgentment.
2. Sol·licitar l’adequada coordinació administrativa dels procediments d’avaluació d’impacte ambiental Autonòmica i Estatal, amb l’objectiu d’avaluar projectes que se superposen o estan en proximitat espacial, la qual cosa pot suposar sinergia, duplicitat i acumulació dels efectes previsibles.
3. Ni l’oportunitat de desenvolupament de renovables ni l’al·luvió de projectes ha de ser excusa per a disminuir les garanties legals de protecció mediambiental ni la qualitat dels projectes i els documents ambientals.
4. Els projectes hauran de dissenyar i detallar totes les accions que es generen en fase d’obres, explotació i desmantellament de la instal·lació una vegada conclosa la seua vida útil (fase sense contemplar sovint), perquè puga
comprovar-se els seus efectes ambientals, incloent-hi totes les actuacions que les complementen i són necessàries per al seu desenvolupament: línies d’evacuació d’energia, subestacions elèctriques, camins d’accés, abocadors, gestió de residus, parcs de maquinària i apilaments de materials, etc.
5. Les mesures compensatòries no han de ser l’excusa per a aprovar projectes amb impactes ambientals crítics. No es coneixen mesures correctores i compensatòries suficients que siguen capaces de pal·liar els impactes severs produïts sobre ocells esteparis, ocells rapaços o ratapinyades, sobre l’ocupació de sòls amb valor edàfic i sobre el paisatge. Les mesures compensatòries només han d’aplicar-se en cas d’impactes residuals, mai en cas d’impactes crítics i severs, tal com estableix la Llei 21/2013 d’Avaluació Ambiental.
6. La declaració i decisió ambiental d’aprovació ha de basar-se en un criteri cientificotècnic sòlid i no en pressions polítiques. Un criteri basat en bons estudis previs de camp d’un cicle anual, les conclusions del qual s’apliquen realment en el projecte final i en les condicions de la Declaració d’Impacte Ambiental.
7. Hauria d’arbitrar-se un mecanisme explícit per a garantir la independència tècnica plena dels estudis costejats pel promotor. Tant l’estudi d’impacte ambiental com el pla de vigilància ambiental posterior que inclou els seguiments de mortalitat, la qual cosa pot portar aparellat l’anul·lació d’algun aerogenerador en els casos de mortaldats massives en alguns d’ells, amb el corresponent protocol de parada amb aerogeneradors conflictius.
8. Les declaracions d’interés autonòmic i/o interés general no han de ser aplicades pel Govern d’Aragó excepte casos excepcionals, i menys encara amb l’objectiu d’aprovar els projectes per damunt d’altres usos assentats en el medi rural i sobre els que s’estructuren les economies locals, situant-se per damunt de la voluntat dels ajuntaments i dels veïns de les zones on s’instal·len.
9. Han d’impulsar-se i afavorir les solucions de menor cost ambiental i social, contemplant els efectes sobre la població assentada en el territori, valorant-se, entre altres qüestions, les repotenciacions de parcs en aquelles zones d’alt recurs eòlic i baix impacte ambiental, la proximitat de les instal·lacions, línies d’evacuació d’energia i subestacions als nuclis de població i les seues conseqüències sobre el soroll, el patrimoni cultural i altres efectes perjudicials.
10. Les Administracions d’Aragó i de tota Espanya han d’impulsar i vetlar per l’aplicació de les Directives Europees d’Energia Neta, conegudes com a “paquet d’hivern”, que són d’obligat compliment. Aquestes normes advoquen per l’eficiència energètica per a reduir el nostre consum d’energia, pel desenvolupament d’un model distribuït que acoste els centres de generació d’energia als centres de consum, model de menor cost ambiental i major eficiència energètica en disminuir el transport d’energia. Per exemple, amb l’aprofitament fotovoltaic en les nostres teulades o en els polígons industrials, així com impulsant projectes d’energia comunitària, autoproveïment i autoconsum de nuclis rurals, o planificant l’emmagatzematge estratègic de les energies renovables, evitant la pèrdua d’energia en moments de baixa demanda i reduint la necessitat de sobrecapacitat instal·lada mantenint la seguretat del subministrament. Aquest model tindria més efectes positius, com l’abaratiment de l’electricitat i una major sostenibilitat.
Mantenir l’oligopoli de les grans elèctriques i l’actual consum energètic, canviant simplement fonts fòssils per renovables, no és el camí correcte per al nostre planeta. Si realment volem frenar el canvi climàtic i tindre una societat sostenible per a les generacions futures, no hi ha un altre camí que disminuir el nostre consum, millorar l’eficiència energètica i apostar per l’autoconsum d’energia renovable.
Des del Col·legi Professional de Biòlegs d’Aragó advoquem per la necessitat d’elaborar una anàlisi de les conseqüències que sobre el territori està tenint aquesta absència de planificació. Tenim les eines per a planificar i desenvolupar un model energètic compatible amb la conservació de la biodiversitat i l’adequada assignació d’usos al territori, però no podem esperar a demà, s’ha d’actuar ja per a evitar efectes indesitjables.
