Considera que aquesta rectificació propiciada pel Partit Popular, Ciutadans i el PSOE crea confusió i caos en la gestió del mitjà natural
El Consell General que aglutina als col·legis oficials de Biòlegs d’Espanya s’oposa fermament a la modificació de la Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat aprovada per consens l’any 2007. Aquesta modificació de la Llei de Biodiversitat afavorida en el Parlament pel Partit Popular, Ciutadans i pel vot inesperat i a última hora del PSOE permetrà amnistiar a espècies exòtiques considerades invasores i molt nocives per als ecosistemes espanyols com la carpa comuna, la truita arc de Sant Martí, el cranc roig americà, el visón americà, el arruí, el lucio i algunes altres. L’any 2013 el que anara Ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient, Miguel Arias Cañete, durant el Govern del Partit Popular va aprovar un Reial decret sobre animals exòtics invasors que va permetre la comercialització d’unes 200 espècies incloses en el Catàleg Nacional de fauna perillosa per a la biodiversitat d’Espanya. Per si no fos poc ho va fer sense tenir en compte l’opinió de la comunitat científica i de centenars de biòlegs que van mostrar el seu total rebuig a aquesta decisió. Diverses agrupacions ecologistes emparades pels Col·legis Oficials de Biòlegs d’Espanya i mitjançant exhaustius informes científics van recórrer la decisió davant els tribunals. Finalment el Tribunal Suprem al març de l’any 2016 els va donar la raó i totes les espècies invasores indultes van haver de tornar a les llistes negres on apareixen els animals invasors més nocius d’Espanya. «El respecte a l’Estat de Dret, el seguiment de l’evidència científica i l’assessorament de professionals especialitzats en les diferents matèries, són trets característics d’una societat civilitzada. Per contra, l’arbitrarietat, el prejudici, el mite o el mer interès econòmic, són mostres d’un greu endarreriment institucional i de menyscapte de l’imperi de la Llei. Una de les mostres més recents dels atacs al Dret i a la Ciència és la Proposició de Llei que s’està tramitant en el Congrés dels Diputats per a modificar la Llei del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Així s’està incomplint la sentència del Tribunal Suprem que obliga a modificar el Reial decret de 2 d’agost, pel qual es regula el catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores», ha explicat Jorge Abad García, membre de la Comissió de Medi ambient del Consell General de Col·legis Oficials de Biòlegs d’Espanya.
Va ser una sentència del Tribunal Suprem
La citada sentència del Tribunal Suprem, contra la qual no cap recurs ordinari algun i ancorada en principis jurídics i científics, s’està vulnerant mitjançant una drecera política i sense informes que ho avalen. L’objectiu de tal decisió afavorirà l’explotació comercial d’algunes espècies invasores propícies per al sector de la caça i la pesca recreativa. «El caràcter invasor de la truita irisada (Oncorhynchus mykis), la carpa (Cyprinus carpio), el cranc roig americà (Procambarus clarkii), l’arruí (Ammotragus lervia) o el visó americà (Neovison vison), no són objecte de discussió en l’àmbit científic i professional, sent avalat per l’esmentada sentència del tribunal Suprem; no obstant això, les activitats recreatives associades a la caça i la pesca i determinats usos comercials suposen un fre al control i la gestió d’aquestes espècies nocives per a l’equilibri dels ecosistemes, la qual cosa ha propiciat la intervenció política per a establir un ordre artificial, fora de la realitat ecològica, i que pot generar falses expectatives que acabaren regulant-se d’acord a la legislació i normativa Europea, Estatal i Autonòmica», ha dit Abad.
Confusió i caos en la naturalesa espanyola
Per al Consell General de Col·legis Oficials de Biòlegs d’Espanya tot aquest nou escenari que s’obri està generant una lamentable situació de confusió i caos que, per raons econòmiques o per interessos de determinats col·lectius i per motius imperiosos i indeterminats d’interés públic, es pot permetre descatalogar qualsevol espècie invasora que des d’aspectes jurídics i científics s’haja considerat com una amenaça per a la diversitat biològica nativa d’Espanya. Els poders públics, segons defensa el Consell, no poden infringir el mandat constitucional de col·laboració per a complir les sentències ni acollir aquestes propostes en contra de la biodiversitat. «La seua obligació, perquè així ho imposa la Constitució, és protegir i fer un ús racional del patrimoni natural, en honor del desenvolupament rural respectuós amb l’entorn, l’economia i l’interés general, tenint la Ciència i el Dret com a guia i límit. La pràctica professional en la protecció del medi ambient i el clam en àmbits científics que ha representat aquesta proposta de Llei, obliguen a establir un senyal d’alarma per a la societat i establir llits de conciliació i col·laboració amb les Administracions Públiques en llaures a introduir una regulació adequada en un dels problemes més greus que presenta la biodiversitat», ha conclòs Abad.
